I bueee! Ja se que he trigat molt a postejar però es que estic apunt apunt de deixar l'habitació caòtica totalment ordenada! Ueeee! ;D Pel que avui segueixo amb una de les entrades que us havia anunciat en l'entrada dels Regals de Reis: Seguir amb la secció Pel•lícules Recomanades i es que moltes vegades un es vol posar una peli a casa i sempre es cau o en les últimes o en les que el Marketing agressiu ens va "gravar" al cap sense tenir cap més tipus de valor afegit la cinta en si... (es nota la meva intolerància cap al cinema comercial?) XDDD
En fi! Que com us vaig explicar aquests Reis vam regalar una peli a la Mireia (que espero notifiqui que ja l'ha vist en aquest blog i en faci crítica) i posteriorment també li vaig regalar a la Laurichi (chiii! Li tinc molta estima a la peli!) ;P I la raó es que a mi em va descobrir diverses coses... El Cinema Verdi i que no havia d'abandonar el cinema sinó canviar de tipus de Sales perquè de cinema bo se'n fa i molt! ;)
Tot això va ser amb ETERNAL SUNSHINE OF THE SPOTLESS MIND (aquí traduïda amb un simplista "Olvídate de Mi").
Bé, us poso en situació primer parlant de la base que aporta la genialitat a la cinta: El Guió! Que a més a més va ésser guanyador de l'Oscar al millor Guió Original. El guionista és ni més ni menys que en Charlie Kaufman del que probablement ja en coneixeu alguna altra pel•lícula també amb renom com Being John Malkovich ("Como ser John Malkovich"), Adaptation o la seva darrera pel•lícula (que també dirigia i es va estrenar al Festival fa dues edicions) Synecdoche, New York.
La peli està dirigida per Michel Gondry director que juntament amb en Kaufman van rodar Human Nature el 2001 i del que vam poder veure The Science of Sleep fa 3 anys al Festival (peli que també us recomano, la realització és molt bona i tota la cinta té un punt molt guapo).
Juntament amb aquests dos factors ens trobem amb un molt bon repartiment d'actors! Els protagonistes de la cinta són en Jim Carrey, que tot i que a mi m'encanta a la seva faceta còmica també conec molta gent que no el suporta... pels que estigueu en aquest grup deixeu de banda aquesta consideració perquè el paper que fa no te res a veure ni amb la Mascara ni altres... és un paper seriós i el treu molt bé! No tant però com la companya: Kate Winslet, qui m'agrada molt com a actriu i va ésser nominada a l'Òscar amb aquest paper.
Juntament amb ells dos, i com a secundaris, tenim amb en... FRODO!!! Siii! Por Frodo!!! ;P L'Elijah Wood i la Kirsten Dunst de la que potser recordareu de les ABOMINABLES pel•lícules d'Spiderman (pensant-ho podria obrir una secció de Pelis NO recomanades... i aquesta hi entraria directa per l'aberració que van fer d'un clàssic com l'Spiderman) ;P
Total que ja esteu començant a veure que la cosa promet... ;) Doncs bé, tot i el que he comentat si hi ha una genialitat per sobre de la resta és el Guió!
La pel•lícula ens situa en l'inici d'un dia normal del Joel que enlloc d'anar cap a treballar li agafa un repente i se'n va a la platja... on troba una casa abandonada... i on comença a tenir com certs records d'haver-hi estat anteriorment... Posteriorment trobarà a la Clementine (nom d'un soft de Data Mining de SPSS sobre el que vaig fer el projecte del Master... que sí, no te res a veure però jo sempre hi penso i ho havia de dir!) XDDD
Total!!! Que es troba a la Clementine i tot i que li sembla que li sona d'alguna cosa no acaba de saber de què i es posen a parlar... A partir d'aquí començarà una relació entre els dos, en la que la Clemetine una persona amb una personalitat complexa i per moments desconcertant ja que tant pot fer que un moment sigui el més especial del món com entrar en un espiral de "drama" per una situació prou "normal"... anirà perdent la fe en la relació i patir fins al punt en que descobrirà un interessant anunci al diari: "Esborra els teus records a la carta!", que traduït ve a dir que hi ha un centre on a partir de parlar sobre els records que vols esborrar del teu cap els poden localitzar mitjançant zones al teu cervell i que poden esborrar de forma selectiva...
La Clementine hi veu la oportunitat per treure's de sobre el patiment que porta a sobre i esborra tot el relacionat amb en Joel, però òbviament ell si que la recordarà pel que quan la trobi pel carrer no entendrà que passa fins descobrir el que ha fet i voler fer el mateix... Així doncs tindrem una GENIAL GENIAL GENIAL lluita de l'inconscient d'en Joel per mantenir els records de la seva estimada davant de la màquina que li està esborrant... On els protagonistes s'amagaran entre els records del Joel amb escenes d'una genialitat absoluta com la que veieu a continuació o la mítica amb en Joel i la seva mare (la Winslet) mostrant cames sensuals a tope! ;P
Per finalment plantejar-nos el dilema de la peli: Si dues persones estan fetes per estar juntes... i esborren tot el que va succeir entre elles... es tornaran a unir en el futur en el moment que tornin a coincidir? L'amor és pel moment en que es troben o estan fets SEMPRE l'un per l'altre? ;D
Mmmm... ara estic veient que podríem fer un cinefòrum a partir de tot això?! Quan veniu a casa a fer-ne visionat conjunt i així veieu el PEAZO d'HTPC??? ;D
Bueee més ja no us explico, però sí que us dic que pel que ja heu vist els paral•lelismes entre els moments Joel recorda a Clementine, Clementine no recorda a Joel, cap recorda a cap, els dos es recorden mútuament,... estan entrellaçats i GENIALMENT resolts. Pel que ja veieu que esteu davant d'una peli brutal que heu de veure sí o sí! ;D
Pel que li posem l'etiqueta fashion-cool de MUST SEE! ;P
I ara que ja retorno a la normalitat he d'atacar molts temes, com començar amb alguns tutorials de Hardware/Software, fer la Costa Est d'Irlanda (Dublin) i fer una nova secció musical de MUST HAVE! ;D No deixeu de venir! ;P
En fi! Que com us vaig explicar aquests Reis vam regalar una peli a la Mireia (que espero notifiqui que ja l'ha vist en aquest blog i en faci crítica) i posteriorment també li vaig regalar a la Laurichi (chiii! Li tinc molta estima a la peli!) ;P I la raó es que a mi em va descobrir diverses coses... El Cinema Verdi i que no havia d'abandonar el cinema sinó canviar de tipus de Sales perquè de cinema bo se'n fa i molt! ;)
Tot això va ser amb ETERNAL SUNSHINE OF THE SPOTLESS MIND (aquí traduïda amb un simplista "Olvídate de Mi").
Bé, us poso en situació primer parlant de la base que aporta la genialitat a la cinta: El Guió! Que a més a més va ésser guanyador de l'Oscar al millor Guió Original. El guionista és ni més ni menys que en Charlie Kaufman del que probablement ja en coneixeu alguna altra pel•lícula també amb renom com Being John Malkovich ("Como ser John Malkovich"), Adaptation o la seva darrera pel•lícula (que també dirigia i es va estrenar al Festival fa dues edicions) Synecdoche, New York.
La peli està dirigida per Michel Gondry director que juntament amb en Kaufman van rodar Human Nature el 2001 i del que vam poder veure The Science of Sleep fa 3 anys al Festival (peli que també us recomano, la realització és molt bona i tota la cinta té un punt molt guapo).
Juntament amb aquests dos factors ens trobem amb un molt bon repartiment d'actors! Els protagonistes de la cinta són en Jim Carrey, que tot i que a mi m'encanta a la seva faceta còmica també conec molta gent que no el suporta... pels que estigueu en aquest grup deixeu de banda aquesta consideració perquè el paper que fa no te res a veure ni amb la Mascara ni altres... és un paper seriós i el treu molt bé! No tant però com la companya: Kate Winslet, qui m'agrada molt com a actriu i va ésser nominada a l'Òscar amb aquest paper.
Juntament amb ells dos, i com a secundaris, tenim amb en... FRODO!!! Siii! Por Frodo!!! ;P L'Elijah Wood i la Kirsten Dunst de la que potser recordareu de les ABOMINABLES pel•lícules d'Spiderman (pensant-ho podria obrir una secció de Pelis NO recomanades... i aquesta hi entraria directa per l'aberració que van fer d'un clàssic com l'Spiderman) ;P
Total que ja esteu començant a veure que la cosa promet... ;) Doncs bé, tot i el que he comentat si hi ha una genialitat per sobre de la resta és el Guió! La pel•lícula ens situa en l'inici d'un dia normal del Joel que enlloc d'anar cap a treballar li agafa un repente i se'n va a la platja... on troba una casa abandonada... i on comença a tenir com certs records d'haver-hi estat anteriorment... Posteriorment trobarà a la Clementine (nom d'un soft de Data Mining de SPSS sobre el que vaig fer el projecte del Master... que sí, no te res a veure però jo sempre hi penso i ho havia de dir!) XDDD
Total!!! Que es troba a la Clementine i tot i que li sembla que li sona d'alguna cosa no acaba de saber de què i es posen a parlar... A partir d'aquí començarà una relació entre els dos, en la que la Clemetine una persona amb una personalitat complexa i per moments desconcertant ja que tant pot fer que un moment sigui el més especial del món com entrar en un espiral de "drama" per una situació prou "normal"... anirà perdent la fe en la relació i patir fins al punt en que descobrirà un interessant anunci al diari: "Esborra els teus records a la carta!", que traduït ve a dir que hi ha un centre on a partir de parlar sobre els records que vols esborrar del teu cap els poden localitzar mitjançant zones al teu cervell i que poden esborrar de forma selectiva...La Clementine hi veu la oportunitat per treure's de sobre el patiment que porta a sobre i esborra tot el relacionat amb en Joel, però òbviament ell si que la recordarà pel que quan la trobi pel carrer no entendrà que passa fins descobrir el que ha fet i voler fer el mateix... Així doncs tindrem una GENIAL GENIAL GENIAL lluita de l'inconscient d'en Joel per mantenir els records de la seva estimada davant de la màquina que li està esborrant... On els protagonistes s'amagaran entre els records del Joel amb escenes d'una genialitat absoluta com la que veieu a continuació o la mítica amb en Joel i la seva mare (la Winslet) mostrant cames sensuals a tope! ;P
Per finalment plantejar-nos el dilema de la peli: Si dues persones estan fetes per estar juntes... i esborren tot el que va succeir entre elles... es tornaran a unir en el futur en el moment que tornin a coincidir? L'amor és pel moment en que es troben o estan fets SEMPRE l'un per l'altre? ;DMmmm... ara estic veient que podríem fer un cinefòrum a partir de tot això?! Quan veniu a casa a fer-ne visionat conjunt i així veieu el PEAZO d'HTPC??? ;D
Bueee més ja no us explico, però sí que us dic que pel que ja heu vist els paral•lelismes entre els moments Joel recorda a Clementine, Clementine no recorda a Joel, cap recorda a cap, els dos es recorden mútuament,... estan entrellaçats i GENIALMENT resolts. Pel que ja veieu que esteu davant d'una peli brutal que heu de veure sí o sí! ;D
Pel que li posem l'etiqueta fashion-cool de MUST SEE! ;P
I ara que ja retorno a la normalitat he d'atacar molts temes, com començar amb alguns tutorials de Hardware/Software, fer la Costa Est d'Irlanda (Dublin) i fer una nova secció musical de MUST HAVE! ;D No deixeu de venir! ;P
2 comments:
M'ha agradat mot el teu post d'Eternal Sunshine... l'anterior no el vaig llegir, perquè fa mogollón que no veig LOST i algun dia potser sí que la tornaré a veure, i no vull spoilers (més dels que ja tinc, quan us pregunto a tu o a l'Iván)...
Però ja saps que Eternal Sunshine... també és una de les meves pelis preferides, de manera que aquest post me l'he llegit, i gustosamet!
Trobo que fas un excel·lent resum de la peli, i m'agrada la recherche que has fet del guinoista, diector.. No sabia que Human Nature fos del Gondry, jo en vaig veure un tros una vegada, i em va semblar prou divertida, una mica cafre, però bé. I la resta de les que comentes, de l'estirpe Gondry/Kaufman, menys Synedoche NY, que no he vist, m'han agradat...
De Synedoche, pel trailer sembla raríssima, i hi ha gent que m'ha dit que ho és, de raríssima, però també tinc ganes de veure-la jo i descobrir la veritat d'aquesta raresa.
Un altre dilema que jo crec es planteja a la peli és si realment s'hauria d'intentar o no esborrar el teu passat... perquè quan en Joel es torna boig intentant no esborrar els records de la Clementine, és com això, no? El teu passat és part de la teva personalitat... i també, una mica, és allò de 'el pueblo que no conoce su historia está condenado a repetirla...' no? Però jo crec que és més des del punt de vista poètic del 'no esborris el teu passat'. Els records són, donats la perspectiva corresponent (de vegades calen 5 minuts, de vegades calen 5 anys), tendres...
See you soon, raccoon!
Des del meu humil i inexpert punt de vista cinèfil, el millor de la pel•lícula és sens dubte el tractament de la imatge (i com s'utilitza aquesta de manera magistral per mostrar la ment d'en Joel). Visualment m'ha semblat força interessant. Els flashbacks tenen un contingut líric - visual brutal i et fascinen cada vegada que apareixen i et desvelen més secrets de la ment del pobre Joel.
Però aquesta atemporalitat, aquesta falta d'una línia temporal definida, fa que de vegades un perdi el fil conductor o fins i tot pugui arribar a cansar-se de les repetides escenes que, de vegades, no s'arriben a comprendre.
El guió és molt bo i el final brutal. El flashforward em va agafar desprevinguda, no me l'esperava.
La millor escena? Cap al final de la pel•lícula, el moment on Joel i Clementine es troben junts a la casa aquella de la súper i multitudinària festa de la platja.
Nota Final: 9
Un molt bon regal, si senyor!
PD: Recuperis aviat!
Post a Comment