43è Festival de Cinema Fantàstic de Sitges: RESUM FINAL i RÀNKING DE LES PELIS!!!

Tweet

Eissssss!!! Sí, sí! Ja només queda el millor moment... el de posar notes!!! UEEEEEEEEEE!!! ;D Ara es quan m'imagino a lo profe amb el rotulador vermell (un peazo de "tacker" del cagar) posant les bones/males notes en els cartells de les pelis i donant-lis als directors de les mateixes! ;P



Però abans he de desvetllar el "secret" del que us parlava en l'última entrada sobre una descoberta friki-friki que vaig fer durant el Festival... ;D

La cosa està en que sabeu alló típic de que a les reviews de les pelis o cançons s'hi indiquen detalls super específics que fan referència a altres coses "guinyos" vamos... i sempre penses: "Qui punyetes pot haver descobert aquest mínim detall??????" POS JO N'HE TROBAT UN!!! UEEEEEE!!! ;D

En realitat suposo que pels descobridors-frikis deu ser un detall molt fàcil de trobar però si jo no hagués visualitzat les dues pelis involucrades en aquest mateix Festival segur que no ho hauria detectat... Tooootal! Que la cosa es que a THE SHINING tenim que hi ha una de les habitacions de l'Hotel que té un paper especial, és l'habitació 237 on el Danny no hauria d'entrar i òbviament entra i posteriorment el Jack tindrà una sorpresa no gaire agradable... XDDD Vamos que ja és una habitació mítica de la història del cine. Doncs bé, a TRIANGLE recordeu que es juga també amb el laberint que suposen els passadissos buits del peazo de transatlàntic on pugen els protagonistes... I a veureu si encerteu el número de l'habitació on la prota troba l'escrit al mirall??? Síiiiiiiii la 237!!! ;D

Almenys ja puc dir que he trobat un detall friki, cosa que potser ja em dona la categoria de gairebé ser un dels "de negre" del Festival! XDDD

I bueee explicat això anem a per les puntuacions, que us han de servir per fer la tria de pelis a veure aquest any! ;D

Les pelis estan linkades a les entrades que he fet de cadascuna i l'ordre és el de visualització okeyo??? ;D

- LOS OJOS DE JULIA: 7
- A WOMAN, A GUN AND A NOODLE SHOP: 6
- THE SHINING (El Resplandor): 10!!! IMPRESCINDIBLE!
- TRIANGLE: 6.5
- DONNIE DARKO (Director's Cut): 9 Merescudíssima l'etiqueta de Clàssic de la Ciència-Ficció.
- SUPER: 9.5!!! NO US LA PERDEU!!!
- INVISIBLE EYES: 3.5 (no és un 1 pel momentazo de l'anell...) XD
- MONSTERS: 6.5
- LET ME IN: 8
- THE PERFECT HOST: 8.5 Moooolt bona! ;)
- RED NIGHTS: 4
- THE PACK: 1.5 (i no em feu ni raonar perquè no li poso un 0...)
- AFTER.LIFE: 6.5
- FROZEN: 7

Pos bé, ara ja sabeu què mirar, i si no feu cas del meu criteri ja sabeu que us trobareu... XDDD

I bueee ara és un moment una mica melancòlic per mi perquè tot i tornar-vos a confirmar (i tots els blogs amb cròniques del Festival opinaven el mateix) que el Festival d'aquest any ha estat MOLT FLUIX en la selecció de pelis i HORRORÓS en el criteri de confecció de Graella, m'ho he passat molt bé i he pogut veure pelis molt bones, sempre amb molt bona companyia i per tant podent fer posteriors debats sobre les pelis que és el millor de tot! ;)

Però bueee! Toca tancar la paradeta del Festival 2010, pel que... th-th-th-that's all folks!!! ;D

Pero EIIII!!! El blog si que no tanca eh??? ;P Tot el contrari, prepareu-vos perquè la propera entrada sí que serà el retorn de les GUIA DE VIATGES amb POLINÈSIA!!! UEEEEEEEEE!!! ;)

43è Festival de Cinema Fantàstic de Sitges: Dia 6: THE PERFECT HOST, RED NIGHTS, THE PACK, AFTER.LIFE i FROZEN (Part 2)

Tweet

Eissss! Ja està aquí la darrera entrada sobre les cròniques del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2010!!! ;)

Com recordareu de l'anterior entrada, em quedava parlar de les dues darreres pelis de la Marató del Retiro del dissabte, les dues bones a priori per mi, i com es va demostrar també a posteriori i que el Sala ens las va deixar al darrera perquè no es pogués buidar la sala com hauria passat si l'ordre hagués sigut l'invers... XD



Toootal! Que anem per feina i comencem amb AFTER.LIFE!!! ;)

Aquesta peli tenia una sinopsis estranya i després de visionar-la puc corroborar que era adequada ja que la peli té la virtut (tot i que en alguns blocs s'ho han agafat pel costat negatiu) de jugar amb les teves sensacions sobre el que està passant sense saber ben bé res del cert en cap moment...

A veure, anem per parts! La peli està dirigida per l'Agnieszka Wojtowicz-Vosloo que també ha participat en el guió i un dels punts forts de la peli són els seus dos principals protagonistes: L'Anna és la Christina Ricci, que tot i que he vist poques pelis d'ella des de Sleepy Hollow que sempre li he tingut una especial predilecció, com amb en Jack Sparrow - Johnny Deep, i l'Eliot és en Liam Neeson, de manera que el càsting ja apuntava maneres... ;D

La peli es centra en que trobem a l'Anna en una camilla d'un tanatori, morta i nua (chiiii! Ens passarem la peli veient la Ricci en pilotes o amb un camisó vermell muuu sexy! XDDD ) i que la persona de la funerària que l'ha d'arreglar i preparar per l'enterrament pot parlar amb ella... De manera que ens comencem a trobar en una situació d'incertesa sobre el que està passant...

Ja que òbviament l'Anna s’entossudirà amb l'Eliot dient-li que de cap manera està morta i ell amb una actitud freda i cansada li dirà que tots sempre diuen el mateix i que el millor es que es faci a la idea de que està morta i punt... El fet es que l'Anna intentarà escapar i ell no li posarà les coses fàcils de manera que no sabrem si realment està viva o morta i paral•lelament tenim al novio de l'Anna que no es pot fer a la idea de que ella estigui morta i que entre els flashbacks anteriors a la seva mort i situacions de connexió entre ells dos per molt moments no sabrem si realment ell la podrà rescatar de la funerària...

En resum! Que no vull spoilejar més que ja ho he fet prou, tot i que no us he descobert res pel la podeu mirar que tindreu moltes sorpreses i sobretot incògnites!!! ;D Personalment em va agradar per l'intent de jugar amb aquesta idea d'espai entre la vida i la mort i com algunes connexions, visions, sensacions,... sens escapen de les mans i l'enteniment però podrien tenir alguna raó al darrera! I la peli connecta això magníficament tot i crear en l'espectador la sensació de que no saps ben bé què està passant ni què és veritat i què no... Per tant podreu fer debat a posteriori!!! ;)

I arribàvem amb aquests dubtes i tocats per la son (ja eren les 6:30h del matí...) a la darrera peli de la Marató i la que jo tenia més ganes de veure... FROZEN!!!



I es que aquesta peli tenia molt bona pinta per jugar amb la por però no la bàsica de sempre, sinó a partir d'una situació probabilísticament real i que es va complicant per moments...

La peli està dirigida i escrita per l'Adam Green i protagonitzada per dos nois (Shawn Ashmore i Kevin Zegers) i una noia (Emma Bell) que estan tota la peli en escena, i tot i que a priori són els 3 típics jovenes&guapos realment la imatge que donen és la que es necessita pel paper que han de realitzar i treuen molt bé la situació pel realisme que necessita! ;)

Encuriosits eh??? ;D Pos bé la cosa es que la parella i un amic del noi estan esquiant tot el dia quan finalment decideixen fer una última pujada per ser els últims que baixen i fer-ho quan ja és mig fosc... El punt de la cosa es que no haurien d'haver pujat però la noia es camela al tio del telecadira i els deixa pujar... la cosa es que el tio plega perquè claru! L'estació ja està tancant i el que es queda en el seu lloc veu baixar a gent i ja ho deixa com que ja està tothom abaix... I ATURA EL TELECADIRA!!! XDDD Fins aquí tot graciós... jejeje! Però claru! Amb aquests casos en Murphy sempre ha d’aparèixer i la moto de neu que puja per revissar a la meitat li truquen que està tot net i just estava apunt d'arribar a on estaven penjats els protagonistes... Oooooooh! XDDD

Total! Que els dos últims detalls són que l'estació tanca fins el cap de setmana que ve i a més a més s'acosta una tormenta heavy de neu... XDDD

Arribat a aquest punt (i els protas ho saben) els nervis ja comencen a aparèixer i també les típiques situacions d’hipòtesis de cadascun sobre com els trobaran o quines opcions reals tenen de sortir d'allà, ja que el telecadira està en un punt molt elevat pel que no és fàcil decidir res... I aquests són els punts bons de la peli, el realisme de com molt probablement un trio de protas com el que tenim podrien anar evolucionant en aquesta situació...

La cosa es que aguanten com poden la tormenta de neu, tot i que es comencen a quedar gelats en parts de la cara,... i arribat a aquest punt un d'ells (el novio como no...) decideix resoldre la situació a la seva manera... evidentment pringarà i els altres dos provaran altres mètodes (noteu l'esforç per part meva de no-spoilejar!!!) XDDD Total! Que el fred també anirà atacant i els moments en que es quedaven glaçats amb la cara o mà enganxada a la barra i s'arrancava la pell amb tot el Retiro fent el típic soroll de "TXXXXGGGHHHSSSSSHHHH" (ja sabeu com quan passen les ungles per la pissarra... XDDD ) eren genials, amb la gent visquent-ho realment tot i ésser les 7 del matí de la Marató! ;P

A més a més, òbviament, el fred no és l'únic inconvenient i quan aconsegueixen baixar abaix tenen alguna sorpresa més per acabar de posar histèric al personal! ;D

En resum! Que si busqueu una peli que et mantingui en tensió tot i no aparèixer éssers paranormals i per fi, no seguir la temàtica segrest-violència gratuïta de part del Festival... aquesta és la VOSTRA PELI!!! ;)

I bueeee!!! Que amb això s'acaben les Cròniques del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges!!! Això sí, en la propera entrada tindreu un resum ràpid del que s'ha de veure i el que no perquè ho pugueu utilitzar durant aquest proper mesos en que moltes d'aquestes pelis s'aniran estrenant o les podreu baixar per la xarxa!!! ;) No us ho perdeu, que us tinc una sorpresa d'una descoberta friki-friki que vaig fer durant el Festival!!! ;D

43è Festival de Cinema Fantàstic de Sitges: Dia 6: THE PERFECT HOST, RED NIGHTS, THE PACK, AFTER.LIFE i FROZEN (Part 1)

Tweet

Eissssss!!! I aquí arriba el darrer dia de visionat de pelis del Festival... però VAYA DIA!!! ;D

Com ja he comentat diverses vegades la graella de programació d'aquest any era infernal i això va provocar que per veure 3 pelis que m'interessaven: THE PERFECT HOST, AFTER.LIFE i FROZEN hagués de concentrar en un sol dia ni més ni menys que 5 pelis!!! Però això és el Festival nor? ;P

TOTAL! Que no us faré una entrada parlant de les 5 pelis, acabaríeu embogint de tanta lletra... juas! XD Sinó que faré dues parts de la entrada i començaré per ordre cronològic, i es que començava el dia amb THE PERFECT HOST!!! ;)

Aquesta peli i com ja li vaig comentar a la Mercè (Festival-Mate) abans de començar la peli és d'aquelles que quan faig la selecció de pelis a veure es situa a sobre de la finíssima línia en que tant pot caure cap al costat de desastre total (recordem THE COLLECTOR) com pel costat de peli genial (com per exemple "TIME (SHIGAN)"), i aquesta es va decantar cap al costat de la GENIALITAT!!! Ueeee! ;D

Doncs sí, la cosa partia a priori de que es creava un bucle de "papers" dins d'una casa en el moment en que un lladre entra per robar-hi amb el amfitrió adins... El lladre parteix de la posició de caçador però posteriorment serà la pressa davant del caçador-amfitrió per tornar a convertir-se en el caçador... Doncs bé, la cinta principalment segueix aquesta base tot i que prioritzant per la part còmica de la situació aconseguint que el públic del Retiro (novament a petar) no parés de riure en molts moments, i recordem que no és una comèdia! ;P

La cinta està escrita i dirigida per Nick Tomnay i té com a element principal tant de reclam com per aconseguir el regust final de GRAN pel•lícula a l'actor David Hyde Pierce a qui molts de vosaltres us sonarà ja que és el Dr. Niles Crane a la sèrie Frasier, el paper que li pertocarà i com podeu suposar serà el de l’amfitrió (Warwick Wilson)... I es que la peli comença mostrant com en John Taylor (caracteritzat per l'actor Clayne Crawford, que tot i treure bé el paper queda eclipsat davant d'en David Hyde Pierce) ha robat un banc i la poli va darrera d'ell...

En realitat tot Los Angeles ja saben la seva descripció, cotxe,... pels mitjans de comunicació no deixa d'apareixer i a més a més ell està ferit... de manera que decideix passar per un barri ric i intentar trolar al propietari per poder refugiar-se una estona la seva casa... I així es presenta a casa d'en Warwick fent-li creure que coneix a una amiga seva que està a Austràlia... en Warwick el deixarà passar i després de donar-li menjar i curar-li la ferida insistirà perquè es quedi a sopar amb ell i els seus invitats d'aquesta nit pels qui ha preparat el sopar...

Arribat a aquest punt en John es veu novament per la tele (i en Warwick també) i ja mostra la seva faceta de lladre (i per tant caçador) pensant com pot seguir escapant i que fer amb en Warwick que comença a mostrar la seva faceta "especial"... I es que en Warwick és un personatge! El típic del que et queda el record, per la manera de parlar, de moure's, d'actuar i... per algun petit problema mental que també té i que el convertirà en caçador al cap de poca estona... I arribat a aquest punt el que ja es pot preparar és en John, perquè en Warwick sí que tenia convidats a sopar sí, però no com ell es pensa... XDDD

I no dic res més perquè us recomano TOTALMENT que l'aneu a veure, i tot i el suspens de la meva explicació i que estigui en el Festival no us preocupeu que no és una peli de sang ni de violència gratuïta com en Salà s'ha capficat aquest any en que es convertís el Festival... ;)

I ara que ja hem parlat de la millor peli del dia toca parlar/matxacar els dos desastres del dia!!! ;D

I començarem per RED NIGHTS!!! ;)



Aquesta era una de les pelis que sonaven fort pel món bloggero abans de començar el Festival, ja que la cinta incorporava una càrrega eròtica a la història i com es podia veure en el trailer intentaven treure notorietat amb aquest tema... A mi personalment no em va cridar gens l'atenció ja que com us he comentat ja diverses vegades novament estava dins del grup MEGA-NOMBRÓS aquest any de "tortura-gratuïta", amb punts eròtics però tortura... Però estava a la Marató pel que tocava veure-la... I no m'equivocava amb la meva percepció...

La cosa està en que dins d'una antiga relíquia hi ha un verí que produeix una paràlisi total del cos i que provoca a més a més que la persona que el veu tingui una sensibilitat BRUTAL aconseguint sentir un infinit plaer i també dolor... Per tant ens trobem amb diverses protagonistes amunt i avall intentant aconseguir fer-se amb aquest líquid...

Apart de les persecucions, trets,... on per variar no li donen a les protes ni quan les tenen a dos pams... la peli barreja moments visualment MOLT BONS on veiem primer els moments fetitxistes de plaer d'alguna protagonista , amb una espectacular màquina que et fa el buit... Amb posteriors jocs erotics-sado amb ganivets i punxades arreu del cos jugant amb el plaer-dolor de les sensacions...

En fi, la peli és molt lenta i el fil el perds fàcilment... més encara quan ens anàvem quedant clapats uns i altres cada dos per tres... (i era la primera peli...) XDDD fet que ja diu del ritme/guió que tenia... Finalment la peli desencadenarà a la imprescindible (com dic sense això la peli ni tindria el tràiler per captar l'atenció) situació de la tortura quan una de les noies ha begut el famós elixir i per tant capta un plaer i dolor inimaginables...

Tooootal! Que per part meva no fa falta veure segons què... i aquesta és una d'aquestes pelis... PERÒ com sempre passa... AUN HAY MÁS!!! ;D I la peli següent encara podia superar el mig-gas de l'anterior i convertir-se en un DESASTRE TOTAL!!! XDDD I aquesta és ni més ni menys que THE PACK (LA MEUTE)!!! ;P



Una peli francesa de cuyo director no quiero ni acordarme... XDDD Que l'únic que ha agafat del cine francès és la cruesa amb la que mostren algunes coses, però evidentment està a anys llum de pelis MOLT BONES com LA HORDE que vam veure l'any passat.

L'argument (ojo al dato) és que una noia recull a un noi per la carretera i paren a un bar a prendre algo, aquest se'n va al lavabo i després no torna pel que la noia el va a buscar i veu que ja no hi és... I llavors que farà la prota??? Doncs tornar-hi a la nit a veure si el troba... XDDD Al final la tia del bar la captura i es descobreix que el noi és el fill i estava compinxat... Vamos! Argumentazo i probabilísticament VIABILIIIIIISSIM! XDDD

Total! Que la dona està xanxullada amb uns zombis que a la nit necessiten menjar ésser humans penjats d'un pal... i quan sembla que la prota la palmarà d'aquí poc aconsegueix escapar de la garjola per veure posteriorment com la "bèstia" de la tavernera encara està viva i prepara un atac amb els zombis a la caseta on tenim uns garrulos juntament amb el fill i ella protegint-se i preparant un arsenal per combatre'ls...

En resum, la base típica de les pelis de zombies però amb un DESPROPÒSIT TOTAL I ABSOLUT!!! El moment de la lluita armament vs. zombies-topos (com els hi diu molt adequadament a Mas Alla de Orion) no dura res i novament només fot pena... I bueee què més dir-ne... pos que per desgràcia el Red-Bull feia tant d'efecte que no ens vam poder adormir amb aquesta peli que amb diferència hagués sigut el millor que podríem haver fet... XDDD

I en la següent entrada us parlaré de les dues BONES PELIS de la Marató i que jo tenia ganes de veure: AFTER.LIFE i FROZEN!!! No us ho perdeu que valen molt la pena!!! ;)

43è Festival de Cinema Fantàstic de Sitges: Dia 5: MONSTERS i LET ME IN

Tweet

Eissss! I ja anem a per la cinquena jornada del Festival!!! ;D Incidir que entre el dia 4 i el dia 5 hi van passar 2 dies... que com ja havia comentat han rebut per la nova política de confecció de graella del Festival de centrar-ho tot els cap de setmana (i aquest any amb el pont llarg). De manera que el dimecres i dijous, dies en que sempre podies gaudir millor del Festival per la tranquil•litat que recuperava el poble i la única presència dels "de negre" de debò... pos les pelis eren malas malas... o no tenien cap relació amb la temàtica del Festival. Per exemple: TWELVE (visionada per la Mercè) i que per no tenir ni tenia presentació... una peli fora de lloc que estigués programada a les 20:30h a l'Auditori¿¿¿??? VERGONYÓS!!!

En fi! La cosa es que el divendres tenia sessió doble! I començaré parlant de la primera peli que veia: MONSTERS.



Peli indie de baix pressupost dirigida per Gareth Edwards que s'estrenava com a director després de treballar com a especialista en efectes especials en diverses pel•lícules... I aquest és el punt definitori de la cinta, ja que tindrem una doble visió de la mateixa: Genial posada en escena amb un detallisme perfecte i molt bons efectes especials (realitzats pel mateix director amb molt pocs recursos) tot i que apareixen en comptagotes (i va guanyar el premi a Millors Efectes Especials del Festival pel que imagineu la poca part "Fantàstica" que hi ha hagut aquest any...) i adequada crítica social amb una poc desenvolupada, insípida i neutra relació/vivències dels dos protagonistes...

O sigui, que tenim una peli molt ben localitzada, ambientada,... que la part humana (amb un protagonisme MOLT important a la cinta) et deixa sense reacció perquè no transmet ni a la de tres... XD

A veure, posem-nos en situació! ;D La NASA (qui sinó) envia una sonda espacial que recull mostres de vida extraterrestre, al tornar la sonda s'espinya a Mèxic (i el govern dels EEUU amaga tota la operació, casualment també) de manera que un temps després comencen a aparèixer criatures alienígenes gegants en aquesta zona... Uns 3 anys després una zona molt amplia de Mèxic i un tros dels EEUU es declara com "Infected" ja que es per on es passegen els aliens (que són una espècie de calamar-pop gegant) i van destrossant tot el que troben... Aquesta zona doncs estarà constantment defensada/atacada per l’exèrcit intentant eliminar els aliens. I aquí trobem el que us comentava com un dels punts forts de la peli, l'ambientació és genial (el director va aprofitar els dies posteriors a una catàstrofe natural a la zona per gravar-hi les escenes de tot "patas arriba" i realment li va sortir molt bé la jugada) ja que ens mostra com tota la societat de la zona s'ha habituat a conviure amb els aliens, l'exercit, les destrosses,...

D'aquesta manera veurem com els mexicans no estan gens afectats a dia d'avui perquè hi hagi aliens (realment no els hi perjudiquen la vida) en contraposició de com actua el govern dels EEUU intentant exterminar-los i sobretot preservar les seves fronteres netes d'aliens perquè no puguin alterar el somni americà de vida alienada... (Pels que coneguin la meva samarreta d'ALIENATION aquest binòmi és exactament el missatge que vol transmetre). Així doncs hi ha pronòstics meteorològics però per atacs dels aliens, zones destrossades, alhora que veiem a gent que viu molt aprop de la zona "infectada" mostrant que no hi ha infecció possible únicament que en aquella zona és on s'aparellen els aliens i les femelles van a posar els ous de manera que la zona infectada en realitat és zona d'atac militar dels EEUU i poc més...

Com us dic, la ambientació i la mostra de la "normalitat" i derivació dels aconteixements la vaig trobar realment molt ben portada i totalment realista, o sigui, si els fets fossin aquests estic segur que 3 anys després aquesta seria la realitat de la zona...

Per altra banda tenim la història d'ells dos que és on es centra la peli (apart de tota la crítica social que ja us he comentat) i tenim que el Scoot McNairy (protagonista de "Buscant un petó a mitjanit" de la que en teniu una crònica meva aquí) és un fotògraf que treballa pel diari que dirigeix el pare de la nostra protagonista, una noia, Whitney Able, (sosa del cagar) que s'ha de casar d'aquí poc i que feia turisme¿? per la zona propera a la infecció... La cosa està en que la previsió d'atacs i tancament de fronteres és imminent i el jefe del fotògraf obliga a que porti a la seva filla fins als EEUU i deixi la seva feina (representa que buscava una foto superexclusiva amb els aliens). Total que tot i que sembla que ell passarà de portar-la perquè el que importa és la foto inexplicablement i quan sembla que l'està "tongant" a ella ens trobem que NO! Que realment la porta cap a casa¿?

I aquí comencen els despropòsits... Ell no té cap tipus de reacció especial ni ràbia per la situació ni res, només intenta liar-se amb ella,... ella està amb el tema que no es vol casar però seria com un "espectro" que mai verbalitza res ni tampoc transmet cap sentiment ni sensació... Per exemple, quan estan apunt d'agafar el vaixell el tio li perd el passaport d'ella per haver-se bufat i liat amb una mexicana que li fot tot, apart que havien pagat 5000 DOLARS!!! pel bitllet... Pos ella ni s'immuta! Que et deixen tirada a la frontera de Mèxic sense pasta, ni passaport,... no passa reeeeeees! (això dit amb veu de patxorra total) sempre podrem dir que: "I'm a United States Citizen!" Frase que òbviament farà que tots els mexicans et respectin! XDDD

En fi, que han de creuar la zona infectada, i això pretén la peli, posar a dos EEUU citizens en la situació complicada que viuen les persones que estan fora de les seves fronteres... Condicions impossibles de vida, destrucció, atacs militars,... i tot pel benefici únic i exclusiu dels que estan dins del mur dels EEUU... Com us deia la crítica és bona, el fet es que ells s'ho passen pipa igual de viatge...

Per exemple, trobem un petit atac alien i poc més... ells novament poca angoixa i tensió viuen quan la cosa hauria de ser el contrari i finalment arriben a la frontera per trobar-nos que enmig del mur gegant hi ha una zona oberta de més de 100 metres!!! ¬¬'

Total! Que com us deia és una peli que es deixa veure totalment i la part estructural del conjunt, situació, efectes,... està molt bé, però la relació d'ells que és la base falla per tots costats, sobretot ella que com us dic és totalment neutra i impossibilita que la peli et pugui provocar alguns tipus de sensació per part d'ells dos.

Ale! Cada cop m'enrollo més! XDDD Venga va que anem a per una de fàcil d'explicar!!! Ueeee! LET ME IN!!!



Peli molt bona i controvertida des del principi, ja que com segur que sabreu és el remake de LET THE RIGHT ONE IN, exitosa peli sueca que va triomfar fa només 2 anys!!! I aquest és el punt negatiu de tota aquesta història i que fa posicionar-se a tothom... Fer un remake d'una peli que té només dos anys i que va triomfar a tot arreu és realment absurd, pel contrari i justament era el que diferenciava aquesta peli es que estava tenint MOLT bones crítiques i realment puc confirmar que són merescudes.

Així i tot tenim 3 tipus d'opinions: Els que han vist la primera i es neguen a veure el remake perquè no aporta res, els que no han vist la primera i veient la segona amb el bon nivell que té tampoc fa falta veure la primera, i els que veuran les dos perquè no hi poden fer més... XDDD

Jo estic en el grup 2, fa temps que tinc al cap que he de veure LET THE RIGHT ONE IN, però no ho feia mai i aquesta va ser la meva oportunitat, ja que les bones crítiques del remake em donaven confiança per no quedar-me decebut. I per tots els que estigueu en aquesta situació (i ara teniu la oportunitat de veure-la al cine) us recomano totalment anar a veure LET ME IN.

Evidentment, el punt de la cinta es que no pretén en cap moment diferir de la original, sinó que la clava i pel que he llegit amb més mitjans millora algunes de les escenes de la cinta original.

Dirigida per Matt Reeves la cinta ens explica la vida d'un nen "marginadillo" al cole que a més a més és la víctima dia sí dia també d'un grupillo de tres nens matons de la seva classe... Un bon dia té una nova veïna de la seva edat que al contrari del que li passa amb la resta, començarà a tenir-hi relació i tenint en compte el moment d'inici d'adolescència dels dos protagonistes s'enamoraran... Bé, ell almenys sí que ho farà...

La nena, com estic segur que ja sabeu és una vampir i evidentment això no farà fàcil la relació entre els dos... Això sí el més destacable és la concepció d'una vida vampírica molt més real del que sempre veiem (oblidem qualsevol semblança amb res de Crepúsculo) i un molt ben resolt encaix amb el món real i com es produiria una interacció entre una vampir i un nen que no ho és...

Destacar també i per sobre de tot els dos protagonistes: Chloë Grace Moretz i Kodi Smit-McPhee que tot i no poder comparar-los, difícilment han quedat per sota dels seus predecessors.

Pel que ja sabeu, si no n'heu vist res, aneu al cine que val la pena veure-la en pantalla gran i us sorprendrà i molt! I si ja heu vist l'anterior... doncs evidentment no podreu deixar de fer-hi comparacions pel que millor quedar-se amb el visionat de la original! ;D

I ara sí!!! Ja anem a pel dia 6 i últim del Festival... però aquest és de traca!!! XD Ja que vaig veure ni més ni menys que 5 pelis!!! THE PERFECT HOST genial genial genial! I la Marató del Retiro on vam tenir de tot! ;) No us ho perdeu!!! ;D

43è Festival de Cinema Fantàstic de Sitges: Dia 4: SUPER i INVISIBLE EYES

Tweet

I després de la celebració dels 2 anys del Blog... toca seguir amb la Crònica del Festival!!! Ara amb el 4rt dia que em va portar de tot... la que era fins aquell dia la pitjor peli que havia vist en el Festival (en la marató del dissabte la van superar de lluny...) XD I una de les pelis que més ganes tenia de veure perquè prometia moltíssim i encara va superar les expectatives i tot! ;D Pel que anem per feina! ;)

I començo òbviament amb el Peliculón del dia: SUPER.



Com us comentava aquesta era de les pelis que més ganes tenia de veure perquè la sinopsis i el trailer ja prometia... i només sentar-nos a les butaques de l'Auditori i començar l'Intro de la peli ja vam veure que la cosa pintava moooolt bé! L'intro de la cinta és genial genial, amb un dibuix estil nen petit-destroyer i una música canyera ens mostra els personatges i el que esdevindran a la cinta seguint de forma perfecta el ritme brutal de la cançó. Com us dic tota la sala ja ens vam quedar "clavats" a la cadira amb aquest inici...

Posteriorment ja comença la cinta d'en James Gunn, guionista el 2004 del remake d'un clàssic al Festival: El Amanecer de los Muertos. Que aquesta vegada amb la seva segona pel•lícula entrava en la dinàmica dels "Kick-Ass".

Aquest nom us sonarà moltíssim per la pel•lícula estrenada el passat mes d'abril als EEUU amb aquest nom per títol... I per qui no la controli us preguntareu a què fa referència el terme... Doncs el "Patea-Culos" vindria a ser una persona que veient tots els comportaments incívics de la nostra societat (recordar que la Japonesa NO!) es decideix per ell mateix fer de superheroi (amb indumentària de superheroi inclosa) i sortir al carrer a "posar ordre".

I si ara pensem per un moment on podria passar una cosa així... què respondríem? Els EEUU!!! ;D Pos sí, l'altre dia llegia al Blog de ZonaFandom els diversos "Kick-Asses" que corren pels estats dels EEUU, una frikada brutal! ;P Aquí en teniu el link per si voleu veure els "trajus" que es porten! ;D

Total! Que tornem a la peli... SUPER ens mostra la vida d'en Frank (Rainn Wilson) un home al que el millor que li ha passat a la seva vida és casar-se (justament amb la Liv Tyler) amb una cambrera del restaurant on treballa com a cuiner i que en començar ella a deixar l'alcohol va veure en ell una oportunitat per començar una nova vida... El fet es que en Frank veu que comença a perdre a la seva dona que torna a ficar-se en el món de l'alcohol i les drogues fins que el deixa d'un dia per l'altre per un narco amb molta pasta... Quan arriba aquest dia el Frank s'enfonsa totalment i la seva vida perd el sentit, fins que veient un programa d'un canal cristià dels EEUU on un superheroi ensenya als "nens" a comportar-se correctament tindrà una visió: Ha de convertir-se ell també en un SuperHeroi ajudant a la gent i a més a més recuperar a la seva dona de les mans del traficant-xulillo (encarnat per un també genial Kevin Bacon).

A partir d'aquí la cosa ja es posa interessant perquè en Frank es posa en serio amb el tema i se'n va a una botiga especialitzada de còmics per dissenyar el seu "traje" i allà coneix a la Libby, protagonitzada per l'Ellen Page (que no recordava on l'havia vist feia molt poc i era a ORIGEN) que realitzarà una actuació magistral convertint-se en la icona distintiva de la peli i enamorant a tota la sala (chiii! Especialment als geeks, però això és el Festival nor?) ;D

Total! Que la Libby encarna el típic tio-friki de les típiques botigues especialitzades en comics, però claro! Encarnat en una noia guapa guapa! El somni de qualsevol comiquero-manguero que se precie vamos! ;D I d'aquí que comenci la relació entre ells dos, ja que en Frank es dissenyarà un genial traje vermell que quan la Libby el veu per la tele deduirà fàcilment que era ell el nou superheroi de la ciutat.

El fet es que en Frank en la seva primera acció contra el crim acaba rebent de valent... perquè claru! No te cap tipus de superpoder... pel que torna a la comicstore perquè la Libby li tregui còmics de superherois sense poders (rollo Batman) i aquí en Frank es dissenya la seva arma especial: Una clau anglesa brutal per anar repartint llenya pel barri! ;D

A partir d'aquí en Frank es comença a fer famós ja que gràcies a ell (i a les castanyes de la seva nova arma) detenen a diversos camells,... En aquest punt ja t'estàs tronxant totalment amb les actuacions d'en Frank... però es que queda per arribar el millor!!! La Libby descobreix qui és The Crimson Bolt (nom superheroistic d'en Frank) i de cop es deixa anar mostrant una faceta friki-desfassada en que es vol convertir en l'ajudant d'en Frank... com el Robin amb el Batman!!! Així ella també es farà un traje guapo-guapo i es farà anomenar la "Boltie"! XDDD

Aquest seria el punt des d'on la cinta puja fins la "genialitat" més absoluta i no la deixa fins al final! I això és gràcies a l'actuació de la Libby, realment totes les carcajades sense parar de l'Auditori les aixecava ella sola, ja que la transformació en el seu caràcter i la motivació en castigar al crim (i a tot el que se li posi per davant) converteixen al personatge en mític. I es que almenys jo vaig acabar la peli enamorat de l'Ellen Page! ;P

En fi, que apart de tot el que ja van fent els nostres superherois els hi queda la missió principal! Rescatar a la Sarah (la dona del Frank) pel que es preparen a consciència... creant un altre moment mític dels dos anant a comprar armes com si estiguessin al super... (ironia directa als EEUU). I ja no us explico el final que amb l'emoció porto una crònica llarga de nassos... XD

En resum: ANEU-LA A VEURE SÍ O SÍ!!! ;D

I ara toca parlar del desastre del dia... INVISIBLE EYES



Aquesta peli estava dins de la secció NOVES VISIONS, que estic d'acord en que ja apunta cap a "a veure que posaran..." XD Però la sinopsis i trailer apuntaven cap a una peli de terror psicològic que apuntava a un estil Hitchcockià...

Però res més allunyat de la realitat... ;D

La cosa començava bé, a la sala (El Prado), que per cert estava a rebentar, teníem al director (Olivier Cohen) i a l'actriu Pia Mechler (qui surt el 99% de la cinta) que probablement va tenir una incidència en el aforament ja que a la peli representa a una TOP model acabada de deixar les pasarel•les... de manera que ja us podeu imaginar com estava el tema... jurjurjur! XDDD

Total! Que en la oratoria del director la cosa ja va començar a posar-se xunga quan aquest ens indica que potser la cinta no és de l'estil del Festival i que si quan acabi la peli el volem pegar que algú ho filmi i així ja té peli per presentar l'any que ve... XDDD Vamos que ja es veia a venir el que acabaria passant...

La cosa està en que aquesta TOP se’n va a viure a una casa del seu manager al mig d'en lloc perquè pugui començar a estudiar uns guions per intentar començar una carrera d'actriu... ja us dic que lo lleva claro... XDDD

A partir d'aquí quan es queda sola a la casa comença a notar una presència que no se sabrà si és real o fruit de paranoies seves (us recorda a la base de EL HABITANTE INCIERTO) doncs bé, aquí esperes que la cosa es posi interessant... POS RES DE RES!!! La successió de coses és lentíssima, ella no enganxa ni a la de tres,... les reaccions, el que nota,... no produeix cap tipus de reacció als espectadors i els diàlegs (quan passa alguna cosa que prou feina en tenim) són sense cap tipus d'incidència ni sentit... Vamos que la peli no va enlloc ni a la de tres...

Finalment la trama es comença a moure mostrant que potser hi ha una espècie d'esperit a la casa, amb una xorrada d'història d'ella quan era petita... al final l'esperit és una persona física i potser no és ni tan sols un esperit... I aquí arriba EL MOMENTAZO DE LA PELI!!! PERÒ MOMENTAZO MOMENTAZO!!!

Poseu-vos en situació... Sala petada amb un públic majoritàriament cinèfil i amb criteri, una hora i mitja mirant una peli horrible, la gent ja comença a tronxar-se de riure en alt (el director i l'actriu estaven sentats a platea) per les situacions absurdes que ens anem trobant... i ens apareix que el tio que era un suposat esperit es fa corpori i ens mostra un anell que es treu del dit i li ofereix a la model dient-li que: QUI PORTA POSA'T L'ANELL ES FA INVISIBLE PERQUÈ L'ANELL ET DONA PODERS!!!

JAJAJAJAJA! Ja us podeu imaginar com es va començar a tronxar tota la sala (jo el primer) amb aquest absurd total!!! Perquè a la peli era un moment suposadament tens i va i li fot a dir que acaba de trobar l'anell del Frodo!!! XDDDDDDDDDDDDD

De debò, per viure una situació així (para todo lo demás Mastercard) va valdre la pena aguantar tan nefasta pel•lícula... XDDD

A partir d'aquí ja estàvem tots molt sueltos per riure a la mínima i quan es van encendre els llums el director+actriu ja no hi eren... per si realment li queia una colleja d'algú! XDDD

I fins aquí aquesta peazo d'entrada! ;D La propera serà més breu... jejeje! ;D Amb el dia 5 del Festival amb MONSTERS i LET ME IN, no us ho perdeu!!! ;D

43è Festival de Cinema Fantàstic de Sitges: Dia 3: TRIANGLE i DONNIE DARKO (Director's Cut)

Tweet

Bueee! I ja tenim aquí la tercera entrada de la crònica del Festival de Cine de Sitges!!! ;D

I aquest cop amb dues pelis dins d'una de les poques novetats d'aquest any que SÍ que m'han agradat! ;P La de la Secció Clàssics - El Temps al Cinema, de la que en formaven part TRIANGLE i DONNIE DARKO.

Pel que anem pel tema i comencem parlant del que ja és un clàssic fantàstic i del cinema en general: DONNIE DARKO.

La pel•lícula escrita i dirigida pel Richard Kelly ja va estar present amb l'edició del 2001 en que es va emportar el premi a Millor Guió Original. Des de llavors s'ha anat convertint en una d'aquelles pel•lícules de les que tothom en té ganes de fer debat per la complexitat d'algun dels temes que toca, quin sentit tenen i pel final de la cinta... aconseguint la categoria de "Must See".

Per aquest mateix fenomen el 2004 se'n va fer el Director's Cut, que és el que vam poder veure al Prado, amb un afegit de 20 minuts, apart d'algunes modificacions a la BSO, que intenten ajudar a la comprensió de la peli! ;)

Comentar que jo no coneixia el fenomen Donnie Darko fins que parlant amb la Marta sobre bones pelis (sí, la intentava convencer de que anés a veure la de Mr.Nobody) em va dir que la mirés i així podríem fer debat sobre el final... Doncs quan ja la tenia baixada va aparèixer (per fi) la programació del Festival i allà estava també! ;D De manera que els dos vam apuntar.nos a la mini-marató (dos pelis seguides) de la Secció "Temps al Cinema". He de dir que des que me'n va parlar i vaig estar mirant per baixar-la ja vaig veure per les crítiques i posicions dels llistats de pelis que s'han de veure, que havia de ser una molt bona peli i la veritat es que va complir SOBRADÍSSIMAMENT amb la fama que tenia! ;D

En realitat és la millor peli de Ciència-Ficció que he vist aquest any i gairebé de les poques que hi havien programades (ja parlaré en el resum del Festival sobre aquest tema...).

Doncs bé, la cosa està en que en Donnie és un estudiant de l'institut que fa un temps que té uns somnis en que se li apareix una espècie de conill futurista (que es fa dir Frank) que li fa fer diverses coses... Una de les primeres nits mentres està deambulant sonàmbul pels carrers cau justament a sobre de la seva habitació un tros de motor d'un avió pel que el Donnie es troba que el "cyber-conill" Frank li ha salvat la vida... tot i que en aquell mateix somni li explica que d'aquí a 28 dies, 6 hores, nosequantsminuts,... s'acabarà el món...

El Donnie es queda amb el dubte de què està passant amb aquests somnis tot i que cada cop anirà creient més el que li diu el Frank ja que cada acció que li diu que faci li acaba reportant un bon final (tot i que a priori siguin gamberrades de les grosses...). Apart d'això ens trobem en una situació complexe a l'institut del Donnie (més encara amb el que ell mateix hi fa) i que actualment el Donnie s'està tractant amb una psiquiatra per altres comportaments que havia tingut abans...

Fins aquí tindreu dubtes sobre on carai estan les parts corresponents als viatges pel temps, bucles,... ja que tota aquesta part anirà apareixent de forma imparable a la part final de la cinta de manera que com us comentava la peli et deixarà amb una necessitat total de parlar sobre tota la trama i gairebé posar-te a dibuixar en un full les connexions en les diverses coses per intentar-ho fer quadrar tot... ;D

Com em va comentar la Marta en aquesta versió hi ha més ajuda i els detalls no apareixen de manera tant brusca, apart durant la peli ens van apareixent unes indicacions sobreposades a la imatge amb instruccions sobre diferents elements que estan redactats en un llibre que llegeix en Donnie sobre els viatges en el temps. El problema? Doncs que el temps que apareixen en pantalla era massa poc per poder llegir tot el que posava i puc afirmar que la traducció que hi havia en les "pantalles" del Festival era un resum curt/parcial del que posava en realitat en inglés...

Pel que et quedes amb les ganes de poder analitzar exactament el que hi diu... tàctica per fer-nos comprar a tots el DVD o així poder fer un "Pause" i llegir-ho tot atentament¿? XDDD

En fi, que la història està molt bé, et deixa amb moltes ganes de fer debat i finalment tens ganes de tornar-la a veure per poder fer un altre debat amb més dades... jejeje! ;P Pel que ja podeu entendre perquè ostenta aquesta posició en el món de les pelis recomanades! ;D

Abans de veure Donnie Darko teníem TRIANGLE, pel•lícula que també juga amb els bucles temporals i que el seu director i guionista (Christopher Smith) va estrenar el 2009 i que aquest any presentava a Sitges: Black Death.

La cinta apart de tocar la temàtica de l'espai-temps també donarà molt de joc amb el suspens ja que una de les imatges de la peli és un desconegut que porta una bossa de roba al cap i va fotent trets pel vaixell al que han pujat els protagonistes després de que el seu vaixell quedés destrossat per una sobtada tormenta... ja us aneu posant en situació eh? ;P

Tot comença amb la Jess (Melissa George) que arriba al port on l'estan esperant per marxar en vaixell, ella està una mica rara però abans que puguem saber que passa el vaixell queda fet pols i gairebé tota la gent del barco es troben a sobre del cul del vaixell esperant que algú passi i que els pugui rescatar... Quan han passat uns minuts veuen un Transatlàntic brutal de gran que just passa pel seu costat i que adalt hi ha algú que treu el cap i els veu...

Quan pugen adalt no troben ningú en tot el vaixell (fet impossible en un barco d'aquestes dimensions), mentres estan buscant la tripulació, apareix l'encaputxat i els hi comença a disparar...

Els bucles també us preguntareu on estan... doncs bé, el fet es que (no Spoilejo no us preocupeu) la prota podrà repetir les accions anteriorment viscudes arribant a coincidir amb més d'una còpia seva i en situacions que o bé es repeteixen de manera impossible de modificar o bé evolucionen per acabar de la mateixa manera.

En aquest punt hi ha dos detalls que fan que la peli sigui interessant i que desperti interès per veure que passarà i es que tant podem anar rumiant com pot aconseguir sortir-se d'aquestes accions que no es deixen de succeir com intentar teoritzar com la protagonista acabarà fent una acció (que ja sabem pels bucles que acabarà fent) que a priori sembla impossible que pugui acceptar de realitzar... El desenvolupament com us podeu imaginar queda molt condicionat sobre el que "podria haver fet" o "pot fer ara" per aconseguir trencar aquesta espiral i deixar de caure en els mateixos errors constament...

I per això el final té com a part negativa que no ens porta a cap solució (apart de que la darrera acció està agafa pels pèls) però de la mateixa manera cadascun podrem teoritzar sobre com pot evolucionar la situació.

La peli té una durada curta i molt ajustada al que vol mostrar, 99 minuts, i tot i que el pes principal el porta la Melissa George (està molt bé en tota la cinta) la resta d'actors no desentonen en general i la peli acabarà fent-nos sentir tensió i dubte sobre el que succeeix durant tota la seva durada. Pel que ja sabeu quin cicle heu de veure a casa vostra!!! ;D

La propera entrada amb el resum del dia 4 ens porta la cara i la creu: La sorpresa i GENIAL pel•lícula SUPER i la horrorosament dolenta (però amb un detall genial) de INVISIBLE EYES! Pel que no deixeu de visitar el blog! ;D

43è Festival de Cinema Fantàstic de Sitges: Dia 2: A WOMAN, A GUN AND A NOODLE SHOP (San Qiang Pai an Jing Qi) i THE SHINING (El Resplandor)

Tweet

Eisssssssss!!! Ja estic aquí amb la crònica de pelis del segon dia del Festival!!! ;D I es que ahir va ser un dia molt productiu i de moooolt bon cinema! ;) Pel que anem a pel tema! ;D



La primera peli que veia del dia era A WOMAN, A GUN AND A NOODLE SHOP (San Qiang Pai an Jing Qi), que participa dins de la Secció Oficial Fantàstic i per tant competeix per emportar-se el premi de la millor pel•lícula del Festival (tot i que evidentment no el guanyarà).

La cinta com us deia tenia el primer atractiu de que estava dirigida pel Zhang Yimou, director de cinema xinès que té com anteriors treballs HERO (2002) i LA CASA DE LAS DAGAS VOLADORAS (2004), aquesta darrera pel•lícula a mi personalment em va agradar moltíssim tant per la qualitat i meticulositat de la fotografia com pel treball de les coreografies en les lluites que els hi donaven una plasticitat i color BRUTALS!!! ;)

Pel que únicament per aquest motiu ja la tenia com una indispensable, i tot i que no està al nivell ni molt menys de l'anterior, no em vaig equivocar! ;) La trama de la peli es basa en la cinta dels Cohen "Blood Simple" però com veus en els primers 5 minuts la idea ha de diferir molt de l'original pels matisos que va agafant la història... Ja que a priori esperava també una forta inclusió d'elements de lluita coreogràfics però pel contrari únicament hi ha dos "guinyos" a aquest tipus de situacions... La resta de la cinta podríem dir que es mou entre la tensió i l'humor, sí sí, és una cinta que des del minut 1 ja veus que serà senzillíssima d'argument i buscant el riure fàcil!

La base de tot és molt molt senzilla... ens trobem en un restaurant de fideus que està situat a peu de l'únic camí que creua una espècie de desert de "roca dura", en aquesta "posada" tenim 3 edificis en els que hi resideixen diversos dels treballadors a més a més de l'amo de tot. A partir d'aquí i després d'una visita d'un persa que pretén vendre pistoles i canons als treballadors, es començarà a complicar la història únicament entre aquests personatges (4 treballadors (amb els dos protes inclosos), l'amo i un component de la guàrdia armada del país) i les seves interaccions dins d'aquest espai d'edificis i el desert...

Costa de creure que pugui donar per tant però es que la gràcia es que la situació s'ubica en una Xina on encara es mantenen molt les jerarquies i qui pot i quan parlar amb qui... Total! Que la peli és una successió d'accions en que un agafa una cosa d'un lloc i marxa d'un edifici i quan el següent entri allà ja no trobi el que suposava que hi havia de manera que es pensi que algú li està "fotent" el tema...

D'acord, així costa d'entendre... XDDD Com a resum (no vull anar spoilejant) es que l'amo ric de la "posada" descobreix que la seva jove dona s’entén amb un dels treballadors de manera que els voldrà matar mitjançant un guàrdia que el que únicament vol es pendre-li tots els diners, mentres que la dona compra una pistola per matar al seu marit i quedar-se amb el negoci juntament amb el seu amant... Ara ja s'enten més com es pot complicar la trama eh? ;D

Apart d'això incidir en l'aspecte principal de la cinta: La Fotografia! Novament ESPECTACULAR!!! No se d'on és aquest desert-muntanya però li permetia captar unes imatges i jugar amb la llum i els colors de manera brutal! La peli en si és molt silenciosa i el director no escatima gens qualsevol oportunitat per mostrar amb un angle super estudiat un fotograma del prota amb l'edifici i la llum de la sortida del sol, per exemple,...

En resum, peli sense pretensions argumentals tot i aconseguir que sense dir-se res puguis mantenir l'interés per la successió d'accions i fins i tot mantenir la tensió amb un paisatge i fotografia que val la pena de veure! ;)



I ara sí! EL PLAT FORT DEL DIA: THE SHINING!!!!! Ara aquí tocaria que escoltessiu la música d'entrada de la peli (i just escrivia això i he pensat en el Youtube! I òbviament hi era l'intro pel que aquí el podeu veure)

Què??? Amb unes poques notes i la imatge des d'adalt que ja entrem en una espiral de tensió sense tenir cap mena d'idea de per on pot anar la peli (exceptuant les "Rockies" de fons). I aquest ja és el primer punt que torna a destacar en la segona peli del Kubrick que veig al Festival en el luxe de pantalla de l'Auditori (la primera va ser 2001: A Space Odissey), i es que realment es mereix TOTALMENT ésser considerat un dels millors directors de la història del cinema perquè ja només el detall musical en les seves pel•lícules està cuidat al màxim.

A 2001 teníem la música d'Strauss genialment enllaçada i que com ens va explicar la seva vídua per ell era la única música amb suficient nivell per poder estar en aquella peli, i ara amb The Shining ens trobem durant tota la cinta amb aquest estil sonor, com en el intro, de detalls musicals d'instruments en solitari lligats amb sons gens convencionals de molt curta durada però tan intensos que enrareixen encara més les diferents situacions de la peli.

Apart d'això tota la distribució de la cinta és genial: tenim en Jack que amb la seva família s'encarregarà del manteniment d'un hotel que està situat enmig de les Rockies i que durant l'hivern és impossible d'arribar-hi (exceptuant amb un vehicle de neu) i que per tant està tancat al públic fins que arribi la primavera... En Jack aprofitarà el temps per escriure un llibre i la seva dona i el seu fill gaudiran del luxe d'un hotel 5 estrelles tot per ells...

De manera que en poc temps ens trobem que en Jack comença a obsesionar-se amb el seu escrit i que comencen a passar coses estranyes a l'Hotel... Ja sabeu, primer jugant amb els sorolls típics dels edificis i posteriorment començant amb matèria... primer de tot amb el nen que amb el tricicle (element utilitzat en l'anunci d'aquest any al Festival) va passejant pels passadissos fins a topar-se en un passadís amb les dues nens del cartell al final de tot... JA FOT POR NOMÉS DE PENSAR-HO EH??? XDDD

A partir d'aquí ens trobem que el nen es va quedant més pillat conforme passa la peli i en Jack cada cop està més agressiu apart de començar a relacionar-se amb els "esperits" que habiten a l'hotel i que li indicaran que ha de "polir-se" a la seva família... ;P

Arribat aquest punt en Jack Nicholson ens demostrarà el que per mi és el paper de la seva vida, ja que havent-lo vist en moltíssimes altres pelis posteriors i ara veure aquesta està clar que a posteriori cada personatge i trets que hi posava estaven TOTALMENT vinculats en aquest personatge! ;) Pel que arribarem al moment "Destral" tant conegut i de la mateixa manera també cal destacar a l'actriu Shelley Duvall que fa de la seva dona ja que les cares desencaixades que arribar a posar també són totalment meritòries!!! ;D

Finalment (no espoilejaré) entra en acció el laberint de davant de l'hotel i les aparicions ja es fan constants arribant a un climax final que es manté durant molt minuts i en el que la tensió no afluixa ni un instant.

En resum! Novament el Festival em dona la oportunitat de posar la etiqueta d'OBRA MESTRA a una altra peli d'en Kubrick. Pel que si no la heu vist ja sabeu que teniu pendent, ara bé, si teniu novament la oportunitat de veure-la en pantalla gran feu-ho perquè s'ho mereix! ;)

I així acabava el Dia 2 del Festival! Que tot i la baixada de qualitat i sobretot varietat d'aquest any en la graella estic veient molt bones pelis! ;D

Demà crònica del dia 3!!! Amb dues pelis de la Secció Sitges Clàssics: El Temps al Cinema amb Triangle i la genial Donnie Darko.

43è Festival de Cinema Fantàstic de Sitges - Dia 1: LOS OJOS DE JULIA

Tweet

I bueeee!!! Això ja ha començat! ;D No sense polèmica... ja que la gala d'Inauguració pels "afortunats" amb entrada... que després de veure la gent que sortia us puc confirmar que mig poble hi era... o sigui, poc criteri cinèfil a la sala... XDDD es van trobar en que després de 10 minuts es va tallar la cinta i per això els que anàvem darrera vam entrar més de mitja hora tard... Sort de les entrades numerades! ;P



Bueee LOS OJOS DE JULIA com ja us vaig comentar en l'anterior entrada era una peli que tenia moltes ganes de veure pel director, Guillem Morales, ja que el seu primer llargmetratge "El Habitante Incierto" em va agradar moltíssim i aquesta peli pintava que podia agafar una línea argumental semblant...

Pel que he pogut llegir a Los Ojos de Julia se li fan comparacions amb l'Orfanato, obviament tenir la mateixa prota ajuda i molt, però personalment li trobo moltíssim més paral•lelisme amb l'Habitante Incierto, almenys amb tot lo "bo" de la peli.

Per situar-nos, l'Habitante (com podeu llegir en la crònica que en vaig fer aquí) juga amb la idea de que un desconegut pot haver entrat a la nostra casa i com que és un xalet molt gran, estar-hi visquent sense que nosaltres el puguem trobar... De manera que el director pot jugar amb tot el conjunt de "sorolls" de les cases i la tendència paranoica que tots podem tenir sobre si hi és o no hi és... A Los Ojos de Julia el director torna a jugar amb el fet de "veure o no veure" aquest cop però la base del no poder saber que hi ha el porta a terme a partir de que la Júlia té una malaltia degenerativa de la vista i es passarà gran part de la pel•lícula com a cega i sense tenir l'hàbit de saber-se moure...

Com podeu veure, a priori el Guillem Morales segueix la mateixa línia de terror "Hitchcokià" que utilitzava a El Habitante i que a mi personalment és el que més m'agrada.

Contràriament, abans d'entrar a la sala i llegint una entrevista que li feien al diari del Festival explicava que amb aquesta cinta començava a tendir més al cinema comercial! I ja se m'han posat els pels de punta! jajaja! ;D I quan veus la peli entens a que es refereix, ja que en aquest punt sí que té similituds amb El Orfanato o fins i tot REC amb detalls molt més de "sang i fetge", seguint l'estil de "moda" actual.

Bé, pel que veieu la peli té una mica de tot, i ara sí centrant-me una mica més en la sinopsis i en la valoració que és el que us importa per decidir si anar a veure-la o no... jurjurjur! ;D Anem per feina!

La peli té una entrada molt potent en que veiem a una Belen Rueda fent de germana bessona de la Júlia (detall que ja succeeix a El Habitante on Mònica López fa un doble paper) i on podem veure que ja està cega i acaba morint... La Julia visitarà la casa amb el seu marit i tot i les evidències de que ha sigut un suïcidi ella es negarà a acceptar-ho i començarà a investigar el que estava passant... Aquí ja comença a aparèixer l'element de tensió que consisteix en una persona a qui la Belen Rueda mai aconsegueix enganxar però que li dona prou evidències per seguir pensant que no tot està resolt...

En posar-se més frenètica l'acció ella patirà diversos atacs contra la vista que li aniran restant visió i de la mateixa manera afegint encara més tensió als seus moviments (cada cop més a dins de la foscor) de forma inversament proporcional...

A la Belen Rueda de qui he de dir que de les 3 pelis que he vist d'ella aquesta és la que trobo que està millor amb diferència (tot i seguir amb la línia de marcar tetes operades sempre que es pugui) XDDD, perquè tot s'ha de dir fer el paper de cega i anar caient cada dos per tres no és fàcil. La tenim rodejada de moltíssims actors de sèries catalanes que us aniran sonant un rere l'altre... Momentazo quan apareix el "Mercader"... XDDD

Pel que resumint, la peli es centra en la seva figura per sobre de tota la resta de personatges que principalment la van envoltant a mesura que es desenvolupa el guió... i podríem dir que es pot dividir en 3 parts la cinta, la primera en el misteri i inici de la ceguera on com us dic és la part més "El Habitante Incierto", la segona en que ja no hi veu i per tant la tensió i moments d'histèria es succeeixen sense parar... i la tercera, que personalment trobo que és on falla la cinta ja que quan comença a donar gir argumentals arriba a un punt on és perd massa fàcilment la credibilitat de la situació i a més a més s'allarga moltíssim... per finalitzar en el punt gore (aplaudiments òbviament de la sala) que us parlava abans! ;D

En resum, una bona peli per anar a veure al cine i passar tensió a tope, tot i que tindrà menys incidència en la por psicològica que aconseguia la seva anterior pel•lícula. ;)

Per cert! Si encara esteu dubtant d'anar a veure alguna peli aneu a l'Auditori sí o sí! Han estrenat sistema Dolby Surround 7.1 (el primer en una sala a tot espanya) i és brutal!!! Quan donaven gas al cotxe semblava que et passes per sobre del cap... imagineu-vos la música tensa... XDDD