Friday, October 9, 2009

42è Festival de Cinema de Sitges - Dia 3 NIGHTMARES IN RED, WHITE AND BLUE, A NIGHTMARE ON ELM STREET i THE COLLECTOR


Bueee tot i que encara estic tocat emocionalment per MR.NOBODY, continuo amb les cròniques del Festival i ara toca parlar de les pelis del diumenge 4.
NIGHTMARES IN RED, WHITE AND BLUE (THE EVOLUTION OF THE AMERICAN HORROR FILM), com podeu imaginar no és exactament una pel•lícula com a tal sinó un documental realitzat per poder-se veure al cinema (incorpora moltíssims talls de pel•lícules) i amb una durada de 96 minuts en la que es repassa tota la història del cinema de Terror centrant-se específicament en la industria americana.

El documental estava ben situat en una sessió doble al Prado amb la posterior projecció de A NIGHTMARE ON ELM STREET, un gran clàssic que servia i molt per veure com realment han canviat les coses... I es que el documental comença amb les pel•lícules dels anys 20 on ja hi havia els primers exponents del cinema de terror, i va repassant els principals clàssics del gènere per cada decada. D'aquesta manera podem veure els canvis de narrativa i formes que comporten per exemple: Psicosis (1961), Night of the Living Dead (1968), A Nightmare On Elm Street (1984), The Blair Witch Project (1999),...

Entre els talls de les pel•lícules anaven apareixent directors del gènere (George A. Romero,...) que aportaven el seu punt de vista sobre l'evolució que ha sofert i una altra dada important, com ha anat canviant el gènere juntament amb la societat nord-americana.

En resum un document molt interessant, tant per apuntar títols per baixar, com per veure com de forma sorprenent l'evolució d'un tipus de cinema també va molt lligada a la de la societat.

Posteriorment al documental i amb una bona xerrada de l'actor John Saxon que participa en vàries de les pelis del Freedy Krueger (que per cert l'home estava realment emocionat i d'una petita xerrada va convertir la sala del Prado amb un debat obert de preguntes sobre la peli i tal... molt guapo!) ;D Vam poder disfrutar de la primera entrega d'un dels mites del terror: A NIGHTMARE ON ELM STREET. Jo haig de confessar que mai havia vist la 1ª part i em va agradar molt, el Freddy és canyero i tot i tenir punts còmics manté la posició de personatge terrorífic.


Un altre dels puntassos és veure al Johnny Deep (sí, sí, en Jack Sparrow) protagonitzant la peli juntament amb 3 adolescents més. Està clar que ja de jove sabia triar els títols en els que participava! ;P

Pel que fa a la trama de la pel•lícula doncs com ja sabreu tracta de que en Freedy torna dins dels somnis d'uns adolescents per venjar-se dels seus pares que van ser els que el van cremar... Moments èpics: algunes de les morts en que surt sang a xorro, xorro! ;D

I bueee després d'aquesta bona tanda de cine de bon matí (vam entrar a les 10 fins gairebé les 2! I com que venia d'una marató només vaig poder dormir 3 hores... vamos que anava pel carrer i em semblava que tothom m'atacava amb ganivets,...) XDDD Doncs em vaig trobar amb una castanya als morros amb la peli de la tarda: THE COLLECTOR.


El cert es que per les sinopsis que havia llegit tenia clar que podia ser una peli molt guapa jugant molt amb el suspens,... o una garrulada total... Doncs la veritat es que es va superar... És la pitjor peli que he vist aquest any (i probablement els anteriors amb diferència...).

La qualitat de la cinta no es que sigui dolenta ni que vagin justos de recursos... perquè de sang n'hi ha a cabassos... però havent vist la del Freddy al matí aquesta quedada a un nivell lamentable...

La base de la història es que un treballador d'una casa de rics que estan arreglant-la decideix anar a robar-hi per la nit, però quan entra a la casa es troba que hi ha un assassí en sèrie que està torturant als habitants de la casa... Com afegit aquest individu es dedica a posar trampes mortals per tota la casa. Amb tot això es podria esperar una peli del gat i la rata amb tensió pel "no em poden veure" mentres el lladre intenta salvar als duenyos... Pel contrari la cinta perd el nord i el sentit de la mínima coherència per ensenyar tota la sang possible...

Un exemple del que dic: Crec poder assegurar que a l'assassí no se li escolta la veu en TOTA la peli. Posa trampes per tota la casa... perquè? A qui vol agafar si ja els té¿? Si al matí estaven treballant a la casa amb mitja hora ha montat tot aquest xou¿? Quan el lladre deslliga a la dona d'unes esposes ell NO SAP entendre que hi ha algú més a la casa¿? El lladre no pot aprofitar que no sap que hi és per atacar-lo per l'esquena¿? Llarg eh? ;D

Com a momentassos de l'absurd: El lladre es passa l'estona deslligant gent per dir-lis: "No cridis..." just quan han de veure un familiar banyat en sang... o sigui, acaben tots cridant i morts... No deixa d'arribar gent a la casa però aquí no pasa nada que me'ls carrego igual...El gos agressiu de la casa únicament atacarà als altres però mai al dolent... ;D

En fi, ja veieu que la cosa no quadra per enlloc, ni ho pretén... Això sí, quan al dolent li cau a sobre la seva trampa de lampara+ganivets evidentment no li passa res... Murphy en estat pur! ;P

I bueee confirmar que estic fent mitings a tothom sobre la perfecció que és MR.NOBODY, i coincidim molts bloggers del Festival! Ueee! ;D Properes entrades: Splice, Moon i Dorian Gray.


No comments: