44è FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES: Dia 4: VERBO i ANOTHER EARTH

Tweet

Eisssss!!! I segueixo amb les cròniques!!! ;D No us podreu queixar que ara sí que vaig a un ritmazo que'pa'que! ;D

Total!!! Que toca fer una nova doble crònica, ja que el dissabte vaig fer dos visionats seguits a l'Auditori! ;)

I comencem per una peli que a priori quan vaig fer la meva selecció pel Festival la vaig triar per la bona pinta que tenia la sinopsis i l'historial del director: Eduardo Chapero-Jackson (síiii és el cognom...) XDDD I que uns dies després em vaig començar a quedar una mica dubtós de a veure si l'havia cagat amb l'elecció a partir d'un comentari del Dragon Negro (de Más allá de Orion, blog especialitzat en el cine del Festival i del que ja us he parlat altres vegades...) on em deia que li feia "por" el que en podia sortir d'aquesta peli...

Total! Que quan un blogger tan especialitzat com ell i que veu tantíssimes pelis et diu això... et quedes rollo "vaya pringada" que acabo de fer... XDDD Total! Que em vaig posar a investigar més a fons sobre la peli que ja s'havia estrenat a San Sebastian i el cert es que ha rebut molta canya pel que fa als crítics de l'anterior festival i d'alguns blocs que vaig trobar... En resum! Que la premissa de la peli era "Sí és horrible" es marxa de l'Auditori... ;P

Pos amb aquest feedback he de dir que la peli em va agradar i que està realment bé!!! Sí sí!!! Ja sé que lo fàcil era deixar-la verda però heu de recordar que jo mai segueixo la corrent... XDDD

No, a veure, principalment crec que el que pot passar es que els punts de partida d'uns i altres eren diferents... Molta gent l'ha criticada de pretensiosa... i personalment no crec que un tio amb aquest historial de curts no pretengui fer la millor peli que pot, pel que que tingués "Bona pinta" a priori era probablement inevitable i potser esperant molt és quan una cinta en general "atrevida" et pot semblar horrible miris per on la miris...

En fi! La cosa està en que la Sara una noia adolescent (Alba García) està en aquell punt en que es troba perduda i no li troba sentit a res del que fa... l'institut i el passotisme imperant a la classe la deixen fora de lloc, no sap com avançar amb un inici d'història d'amor i a casa la sensació d'al•lienació per estar en contra de la feina del seu pare i la incomprensió de la seva mare encara la deixen més arraconada amb una única esperança... uns grafitis que va trobant pels carrers amb missatges que per moments semblen connectar-se i que li estiguin intentant desvetllar alguna cosa... La Sara amb aquesta recerca i ja passant completament de l'institut i de casa seva aconseguirà trobar l'amagatall del "grafittero": Líriko, i en el moment que li sembla que aconsegueix algo (recordem el punt molt remarcat sobre l'adolescència, la carència d'objectius,...) li peten l'amagatall els de la constructora del seu pare...

De manera que decideix tirar-se per la finestra... i en aquest moment (quan ja està enclastada a terra) representa que entra en un submón on se li apareix el Líriko (que vindrien a ser uns elements del seu subconscient) i la porten per una zona rollo clavegueres gegants, que per moments recorden a l'entrada a Moria, on la Sara haurà de superar 3 proves per poder retornar just al moment en que estava a punt de saltar i dubtava sobre la seva vida, inseguretats i que fer...

Aquí és quan la peli ja comença a arriscar més i tenim els detalls que us comentava que depèn de la òptica t'ho pots prendre com un canvi atrevit o com un desastre... A mi em van agradar perquè trobo que connecta amb la realitat que tracta i és la dels adolescents d'avui dia (que no som cap de nosaltres i dels que ho critiquen) i trobem que el Líriko i la seva tropa parlen recitant en vers, amb estil hiphopero (amb música de fons sempre de hiphop) i a més a més es barreja la prosa del Quijote (que és el llibre que treballaven a l'institut) en els missatges que li donen a la Sara. Com a punt final també tenim una part de la cinta en que els personatges apareixen en format còmic arribant a l'apogeo de la prosa+hiphop+còmic...

Però com us dic no es fa pesat ni descompensat sinó ben ubicat i amb la mesura prou ajustada... Finalment la resolució de les proves i la vida de la Sara (no us vull cascar la trama de la cinta perquè crec que l'heu de veure) acabaran donant un pas endavant en el que és el creixement personal en aquesta etapa i un detall que vaig trobar molt encertat és que el final no reubica a la prota dins de l'estructura social novament com si ja l'acceptés o s'hi sentis integrada sinó que el seu pas endavant implica voler arribar a trobar el seu camí que no té perquè ser el previst a priori sinó el que ella senti com seu.

I bueeee que amb tot el que he escrit aquesta entrada ja s'ha allargat massa, pel que en la propera entrada faig la crònica de la segona peli del dia 4: ANOTHER EARTH!

I per cert... aquesta és la entrada 100 del blog!!!!!!! UEEEEEEEEE!!! ;D

I EL BLOG TORNA A ESTAR D'ANIVERSARI!!! 3 ANYS!!! I 100 ENTRADES!!! ;D

Tweet

Eissssss!!! Sí sí, estic encara a la meitat de les cròniques del Festival, però una celebració és una celebració!!! I tot i que la quantitat d'entrades ha estat bastant menor aquest any el blog aquí segueix i avui ja fa 3 anys de la inauguració de: THE ISLAND OF MÊLÉE!!! ;)

I a més a més aquesta entrada és la número 99, de manera que la propera entrada del blog sobre el 4rt dia del Festival de Sitges hauré arribat a les 100 entrades!!! UEEEEEEEEEEEE!!! ;)

No em posaré molt plan estadístic però més o menys es comencen a igualar bastant els tres punts sobre els que volia parlar al blog: INFORMÀTICA, VIATGES I CINEMA! ;) I bueee òbviament després entrades sobre altres temes que de vegades tens ganes de treure i tenir un blog et dona la oportunitat com a mínim de deixar-ne constància a algun lloc... ;D

I no us queixeu que realment voldria escriure molt més del que ho faig però es que la vena "perfeccionista" em provoca molta lentitud fent les entrades, perquè entre que les escric, reescric, reviso ortografia, afegeixo imatges que m'agradin i on m'agradin, taguejo i poso negretes... estic mooolta estona... XDDD Total! Que almenys després estic molt orgullós de les meves entrades! jurjurjur! ;P

I bueeee que més dir... doncs únicament agrair a tots els que em llegiu i comenteu, que tot i que jo sigui molt pesat després s'agraeix molt que algú et digui que va anar al Festival a veure una de les pelis que recomanava al blog i que li va agradar! ;)

Una abraçada a tots/es!!! ;)

I com no... VISCA EL MONKEY ISLAND!!! ;D

44è FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES: Dia 3: ATTACK THE BLOCK i MIENTRAS DUERMES

Tweet

Eisss!!! Ja està aquí la crònica del 3er dia!!! Ueeee!!! I la veritat es que això correspon al dissabte i ja estem a dijous... però es que no puc anar més ràpid! ;D

Pos anem a pel tema! Aquest dia m'he trobat amb una de les grans sorpreses del Festival i ja us avanço que amb moltíssims números per no dir que segur guanyadora com a mínim del premi del públic ATTACK THE BLOCK i en canvi per mi la pitjor de totes les pelis que he vist aquest any: MIENTRAS DUERMES.



Pos comencem per la bona! jejeje! ATTACK THE BLOCK la va definir de forma molt encertada el seu director en la presentació de la peli... i es que és la primera cinta d'en Joe Cornish com a director a més a més de ser també el guionista (també ho és de la propera peli del Tintin de la que voldria fer una entrada ja que el "Secret de l'Unicorn" i la segona part del llibre: "El Tresor de Rackham el Roig" són els meus llibres preferits del Tintin i justament la peli es basa en aquests dos! Ueeeeeee!!!).

Doncs bé, el que ens va comentar és que ell quan de petit veia cintes com els "Goonies", "ET",... que sempre eren aliens que queien en jardins de famílies simpàtiques i bona gent, es preguntava que passaria si els aliens arribessin a barris com en els que ell vivia a Londres i on la hospitalitat no era tan general... XDDD

Doncs bé, ja podeu imaginar per on aniran les coses i es que la darrera definició que ens va donar era que la cinta és una barreja entre "SUPER 8" i "8 millas".

I sí, esteu recordant bé, 8 millas és la peli de l'Eminem i es que el barri de l'extraradi de Londres on caurà el primer alien està ple de bandes amb estil rapero i que entre atracar a la gent i destrossar el que es troben pel davant un grupillo d'adolescents li fotaran de patades a l'alien de torn... No contents amb això se l'emportaran per veure si el poden vendre als de "National Geographic"... XDDD I aquí començarà a complicar-se la cosa...

La banda té el cuartel general en el bloc de vivendes on viu cadascuna de les seves famílies i on representa que són "els amos", apart de fer-li feines a un camell que viu a l'àtic. El fet es que arribaran molts més aliens darrera del primer i l'objectiu a priori el veurem clar "revenjar el company mort"... de manera que a l'edifici s'ajuntarà el camell pistolero, la poli, els adolescents i els aliens... XDDD

Com podeu suposar la cinta és un no parar de correr amunt i avall, cada cop fugint d'una cosa o altra... I aquest és el fort de la cinta! No es perd el ritme en cap moment, però tampoc és perd el nord i no hi ha una desmesura... El director ha aprofitat molt bé l'esperit adolescent de "fot-li sense por" i els nois i també dos nens més que també volen ser "respectats" ens donaran moments brutalment carismàtics!!! Cascant als aliens sense por i de totes les maneres possibles... ;P

També com a detalls destacables estan el llenguatge utilitzat, totalment "underground" i on ni les frases més senzilles estan exemptes de "slang", que tot s'ha de dir: tot i ser "british" no sona gens refinat... XDDD I l'altre punt destacable són els "aliens" en sí. Ja que moltes pelis fallen a vegades en voler fer "éssers" molt espectaculars i després no "tiren"... aquí trobem que són unes figures semblants a goril•les, totalment negres pel que no es pot veure ni detalls de les extremitats,... però en canvi tenen unes dents (moltíssimes!!!) que brillen amb la llum i que el contrast entre tot negre més les dents tant lluminoses els hi donen un aire molt perillós sense tenir que complicar-se tant en la realització dels mateixos, de manera que la mobilitat, atacs,... són molt reals! ;)

En resum, peli IMPRESCINDIBLE de veure, per passar una bona estona, estressar-se i riure sense parar! ;)

I després d'aquesta va arribar MIENTRAS DUERMES. Abans però i posteriorment a l'entrega al Jaume Balagueró de la "Màquina del Temps" premi totalment merescut i emocionant quan recordava els seus inicis al Festival de nen estalviant per venir a veure les pelis... ;D Es va projectar l'estrena mundial del trailer de REC3: GENESIS. O sigui, on va començar tot... aquesta peli, la primera de la saga en que només dirigeix el Paco Plaza, es centra definitivament en el tema zombie en la totalitat de la cinta, de manera que veiem un casament i en el moment del convit la "febre zombie" començarà a aparèixer amb l'intent dels dos nuvis per salvar-se de tot el que està passant... La núvia arrancant una serra elèctrica ja podeu imaginar la d'aplaudiments que va aixecar de l'Auditori! ;D

I bé, centrant-nos en la cinta ens trobem que antagònicament conviuen a la mateixa escala la Sara, una noia guapa i alegre (Marta Etura, que per cert també surt a "EVA"), i el nou porter... un paio que no pot ser feliç i per tant intenta que els altres tampoc ho siguin... La manera d'aconseguir-ho? Doncs el que sempre em pensat tots... i es que els típics porters de les cases de l'Eixample estan al dia de tot el que passa amb els veïns de les escales... i si a més a més tens les claus de les cases encara tot sembla més fàcil...

De manera que el porter començarà a viure d'amagat pel pis de la prota provocant tot de diverses situacions que la puguin deixar feta pols... Com veieu ja dona ràbia només d'explicar... I aquest és el principal problema de la cinta... I es que ens trobem que bona part de la peli és rollo "Perdidos" en els moments en que posaven la música de fons a tope i ale! Vamos a bailar! XDDD I altres en que s'intenta que el públic es posi a la pell del porter que a més a més no es gaire llest i no li acaben de sortir bé les coses (i ja no parlem de lo inconsistent que són algunes situacions que li haurien d'anar molt pitjor...) de manera que amb un paio així evidentment només tindrem ganes que el pillin d'una vegada i la cosa doncs crearà més rebuig que cap altre cosa...

L'altre punt del tema es que amb el títol i el previ coneixement de que hi hauria algú "convivint" d'amagat amb la gent dels pisos la similitud amb una de les millors pelis que he vist al Festival era directa: EL HABITANTE INCIERTO, que es va estrenar el 2004 i que aquí en teniu la meva crònica, parteix enlloc de la evidència, de la possibilitat que hi hagi algú a la casa del prota i després a la de la co-prota, la cinta fa dos girs bestials i juga amb la tensió del no saber si és cert o no de manera magistral... Tot el contrari d'aquesta peli que per mi és la pitjor que he vist aquest any...

Personalment us recomano que enlloc de veure-la us baixeu, compreu,... EL HABITANTE INCIERTO i la veieu! INCOMPARABLEMENT una molt millor peli amb una base d'intriga idèntica però amb un guió, ritme i tensió hitchcokiana brutals!!!

I ara anem a pel 4rt dia!!! UEEEEEEE!!! ;D

44è FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES: Dia 2: SCABBARD SAMURAI

Tweet

Bue bue bueeee!!! La segona crònica del Festival ja està aquí!!! ;D

I aquest cop la peli que vaig veure el segon dia de Festival era per mi la IMPRESCINDIBLE d'aquesta edició. I això és perquè s'estrenava SCABBARD SAMURAI la tercera cinta de l'humorista i des de fa uns anys director/actor de cinema: Hitoshi Matsumoto.

Com ja comenta el Dragon Negro al seu blog especialitzat en cinema fantàstic i que fa anys que fa unes cròniques bestials del Festival (aquí teniu el link al seu blog), en Matsumoto ja s'ha convertit en un director de culte, i té tota la raó! Després que el 2007 presentés al Festival la seva primera pel·lícula DAINIPONJIN ja ens va deixar a tots amb la boca oberta pel concepte, l'humor intel·ligent i desmesurat i sobretot la capacitat de sorprendre, doncs el 2009 amb SYMBOL ja es va acabar de consagrar com un director on la sorpresa i el riure van lligadíssims a un cinema de qualitat!

Pel que havent vist les dues anteriors ja us podeu imaginar que en sóc un fan absolut i quan vaig llegir que portava la 3ra al Festival ja tenia clar que si només veies aquesta peli aquest ja seria un GRAN Festival!

Total!!! Que les expectatives estaven moooolt altes però SCABBARD SAMURAI no va defraudar! ;D De les 3 és la menys sorprenent i en canvi la més sentimental, però l'humor el conserva de manera intacte i el detall de submergir-se més a fons en el que és la cultura japonesa va ser un luxe per mi que només fa un any vaig visitar el Japó! ;)

Bé, intentant no SPOILEJAR gens (com tampoc vaig fer en les dues anteriors pelis i que les teniu aquí) la història es basa en l'ex-samurai Kanjuro Nomi que només guarda del seu passat guerrer la funda de la seva espasa i la seva filla Tae. Actualment els dos van escapant de 3 cobra-recompenses que intenten capturar-lo per traïció. I aquest és un punt important de la peli, heu de pensar que estem situats en el Japó medieval i per tant els Samurais ostentaven una posició important a la societat i el seu codi de conducta era implacable... de manera que al nostre protagonista li queden molt poques opcions de sobreviure i en realitat la seva filla (que tot i els 9 anys té un caràcter que'pa'que...) no li deixa de recordar que ha de viure amb honor, afrontar el seu destí i fer-se l'harakiri!!! En Kajuro davant de tot això únicament es manté en silenci, frustrant encara més a la seva filla...

Finalment el capturen i senyor feudal de la zona li dona una opció de salvar-se: Si fa riure al príncep trist (que està així des que va morir la seva mare) en menys de 30 dies podrà anar-se'n i ser lliure... sinó l'harakiri.
I aquí la cosa ja es posa moooolt interessant... ja que tot i el silenci constant del Kajuro cada dia farà un "xou", que evidentment no fa riure a ningú (excepte a tota la sala...) XD Recordant detalls típics japonesos com el típic de pintar-se una cara a la panxa i ballar... que quan ho feien a Ranma 1/2 ja ens semblava lo més ridícul del món... XDDD

A la meitat dels dies i després de la pressió de la seva filla, els guàrdies comencen a ajudar a preparar el "xou" del dia i la cosa ja puja de nivell... Per exemple amb un salt mortal des d'un canó a lo "hombre bala" i un moment mític d'atravessar parets de paper posades en línia moment en que tot l'auditori va tenir un FLASHBACK amb HUMOR AMARILLO i les castanyes que es fotien quan passaven per les portes de paper i una era de fusta!!! jajaja! Pos lo mismo!!! BRUTAL vamos!!! ;D

Doncs bé, així segueix la cosa fins el darrer dia... moment en que la peli (i com ja havia llegit a l'entrevista al Matsumoto) i la comèdia gira cap al drama per posteriorment arribar a un punt emotiu que no li havíem vist en les altres dues cintes i que ens va tenir amb la llàgrima caient! En realitat en les anteriors cintes el final sempre tenia un gir inesperat que t'acabava d'aportar un fons a la història i en aquest cas el lligam a la història del Japó i els seus Samurais és directe i imprescindible!

En resum!!! Com ja us he dit en les anteriors entrades al Matsumoto se l'ha de veure sí o sí, i com amb les altres dos de cap manera arribarà als nostres cinemes, pel que tireu de p2p i de xarxa i no us perdeu cap dels 3 títols perquè s'ho valen i molt!!! ;D

I ara que ja heu llegit la crònica de la peli més esperada, toca anar a pel 3º dia on trobarem la sorpresa del Festival!!! I probablement la guanyadora del premi del públic perquè MAI havia anat a votar i que tothom fiqués la mateixa puntuació!!! La meva butlleta gairebé no entrava... ;P Quina? ATTACK THE BLOCK!!! Peli de 5 sobre 5! ;D

44è FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES: Dia 1: WARGAMES

Tweet

Eissss!!! Que ja està aquí la primera crònica del Festival!!! I es que avui era la inauguració amb EVA i ja sabeu... molt de glamour, molta gent poc festivalera i tal i qual... ;P

Pos la cosa està en que el dia que van sortir les entrades jo estava davant l'ordinador en aquella hora caòtica on volaven literalment les entrades de la inauguració i cloenda... i en aquell moment on sabia que tenia dues opcions per anar a veure que es solapaven: Inauguració amb EVA o anar al Retiro a veure WARGAMES, vaig tenir claríssim que l'elegida per començar el Festival 2011 era WARGAMES!!! ;D


I perquè passava per davant una peli del 83 davant de l'alfombra roja??? Doncs perquè els grans clàssics si es té la oportunitat de veure'ls en una sala de cine (i més si és mítica com la del Retiro) s'ha d'aprofitar la oportunitat!!! I això passava amb WARGAMES, peli mítica dels anys 80 per parlar sobre el potencial que començaven a tenir aquelles petites màquines que a tots ens flipaven com els SPECTRUM, AMSTRAD, ATARI, MSX,...

Total! Que per donar-vos algunes raons perquè us la baixeu i la veieu per primera vegada o feu un "remember went..." d'aquest clàssic, parlarem del que havia vist aquests dies en diversos blogs on en parlaven... I es que en aquells inicis del que seria actualment un "hacker" no es catalogava tot de forma tan tòpica com a l'actualitat i tenim que el prota de la peli en David, protagonitzat per un jove Matthew Broderick, és un noi llest que apart de la informàtica domina la "enginyeria social" i li interessen les noies lligant amb una de les guapes de la classe...

D'aquesta manera ens trobem que el David, un pasota a classe, li han comprat un mòdem de la època, amb un pc amb disquets de 5'14" i una impressora de 4 agulles com a molt (aixxx quins records!!!) material suficient per tenir un programa que va fent trucades fins que detecta la línia que està connectada a la màquina a la que pot accedir... Arribat aquí el prota controla perfectament on escriuen el password les secretaries del cole per poder entrar des de casa i canviar-se les notes i de la mateixa manera ens obren el ventall del que és un "back-door" en un programa i un procés gairebé de "força bruta" per entrar dins de la màquina que controla el programa de defensa militar de tots els EEUU.

I aquí comença la segona part de la peli, en David ja està dins de la màquina però confonent la base militar amb una empresa de desenvolupament de jocs es pensa que està jugant online amb un nou joc de guerra quan està apunt de fer esclatar la 3ra Guerra Mundial! I en aquest moment la tensió militar entre els EEUU i la URSS i tota la guerra freda agafen molt de protagonisme. Situant-nos en el que durant molts anys va ser una constant entre els dos països: Un mínim moviment militar podia entendres com un "intent" d'atac que podia fer que l'altre iniciés una resposta contundent, que faria que l'altre realment contraataques... i blablabla... En resum un bucle infinit de possibles atacs nuclears basats en la por i tensió política entre les dues superpotències del moment...

La peli juga bé doncs amb aquest moment (recordeu que al 83 la "guerra freda" la gent la tenia moooolt al cap encara...) ja que el joc del David donarà indicis inequívocs d'atacs militars des de l'URSS però que en canvi no es poden comprovar empíricament (perquè realment no estan passant)... o sigui, que toca creure’s a l'ordinador i posar el DEFCON al nivell 1 (moment mític de la peli!!!) o que el sentit comú i el que diu el programador de l'ordinador (després que el David el trobi per intentar salvar-se de que l'acusin d'espia rus...) sigui cert i tot sigui irreal únicament creat pel super-PC...

Com veieu la cosa dona de si i puc assegurar que la peli et manté amb molta tensió en alguns moments, apart de tenir un rerefons de debat moral tant pel que fa a la situació d'amenaça constant entre els dos països i pel que fa al control absolut de les nostres vides mitjançant ordinadors... En resum, la peli està més que d'actualitat fet que fa pensar encara més sobre la poca evolució social que em tingut si 30 anys després seguim amb els mateixos temes...

Com us deia! Només per veure d'on ve la informàtica, el que és un hacker amb molts recursos i la imatge mítica del DEFCON... MIREU-VOS AQUESTA PELI! ;D

I ara a pel segon dia! Amb una de les pelis que més ganes tenia de veure: SCABBARD SAMURAI! ;)

44è FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES: La meva selecció de pelis!!!

Tweet

Eisssss!!! Pos sí sí! Ja està aquí el Festival!!! ;D I aquesta vegada els "Bucles Vitals" tornen amb més força que mai... i es que acabo de revisar el post previ al Festival de l'any passat i com recordava estic en la mateixa situació que llavors... I es que el criteri de selecció i ubicació de pelis és tot el contrari al que jo voldria...


O sigui, segueix imperant el "negoci" per davant del criteri "cinèfil" i de fer un BON FESTIVAL de manera global! I aquesta crítica ve donada perquè novament em trobo en que la graella està confeccionada per maximitzar aforament els dies "de festa" tenint en compte que el Festival engloba dos caps de setmana i un dimecres (el dia del Pilar) que és festa i les pelis interessants estan solapades a "lo bèstia" únicament aquests dies... i 2 el criteri de posició de les pelis està massa vinculat a les "modes" i el que es porta últimament són massa les pelis de cine-negre actual i els anomentas "slashers"... en resum, violència gratuïta que jo en un Festival de Cinema Fantàstic no l'hi veig el lloc...

La frase més repetida en les sinòpsis de les més de 250 pelis del Festival és rollo: "d'una violència extrema"... o derivats del mateix, apart de les pelis amb erotisme¿? quan amb RED NIGHTS l'any passat ja en vam tenir prou... I en canvi detalls com la peli en la que es basa aquest any el Festival te la posen el dijous al migdia... mostrant la poca voluntat de donar-li rellevància al tema d'aquest any (que òbviament no segueix la línia de la "moda" que us comentava...)

Apart d'això i com també deia l'any passat l'efecte "borregos de facebook" s'està convertint cada vegada més en un fenomen d'estudi sociològic... D'aquí poc s'haurà de provar a posar-hi coses com "Acabem d'obrir la venta d'entrades a l'espectacle "imaginari" per valor de 100 euros cadascuna" i en 2 minuts les tens esgotades... XDDD Heu de pensar que en menys d'una hora es van esgotar les sessions d'Inauguració (les dues), la cloenda, els passis VIP i a l'endemà al matí ja no quedava res per "Mientras Duermes"... Apart del canvi de Telentrada a Servicaixa on hi hem perdut i bastant en velocitat de compra i en "confusions" per l'estructura estandard de web de venta del Servicaixa i la mània del plànol que no es correspon a la realitat..."

En fin! Després de tot això... anem a veure quines pelis han aconseguit entrar dins de la meva selecció del que veure aquest any! ;D


I la primera de totes i la que tinc més ganes de veure és: SCABBARD SAMURAI!!! Del Hitoshi Matsumoto que per als que no us soni (i ja us podeu apuntar el seu nom) és el director i actor de: DAINNIPONJIN i SYMBOL. Dues pelis que he tingut la sort de veure en dues edicions anteriors del Festival i que aquí podeu llegir la crònica que en vaig fer!

Bueee aquest cop la cinta tracta sobre un ex-samurai que porta únicament la funda de la que era la seva espasa i que juntament amb la seva filla tindran 30 dies per salvar la vida aconseguint que el príncep trist torni a riure... Només aquesta petita sinopsis coneixent al Matsumoto i del que és capaç ja em fa imaginar la de voltes que pot arribar a donar el guió! ;D Recordar que a Symbol s'acaba relacionant un combat de lluita lliure a Mèxic amb un home que es desperta dins d'una habitació blanca de la que no pot escapar tot i les coses que van apareixent per comportes...

També voldria comentar que apart de la possibilitat (que com deia més amunt ens compliquen cada cop més) de veure la peli "base" del Festival (aquest any "AI" de l'Spielberg), un dels fets que m'agraden del Festival és poder veure pelis antigues que no he tingut la oportunitat de visionar al cine (fet que està agafant importància amb visionats de clàssics dels 80 per exemple al Cine Urgell de Barcelona) i aquest any tot i que en fan moooolt poques podrem veure: WARGAMES!!!


Un clàssic brutal dels anys 80 que a quasevol que hagi estat enganxat a un Spectrum, Amstrad, Commodore, MSX,... d'aquella epoca n'ha d'haver sentit parlar o haver-la vist... Per si no us sona, tracta sobre un nen que té un modem (sí en aquella epoca ja existien però quan ho veies a les pelis flipaves que una cosa així funcionés...) i accedia a controlar les bases dels militars dels EEUU provocant que gairebés esclatés una guerra a nivell mundial... IMPRESCINDIBLE!!! ;)

El retorn de Balagueró al Festival amb una peli que no tingui relació amb REC també té molt bona pinta i MIENTRAS DUERMES amb terror psicològic sobre un porter d'escala de l'Eixample (a veure qui te nassos de viure ja en aquests blocs entre REC i aquesta...) que controla tota l'activitat dels residents a l'escala...


Another Earth amb parts molt semblants a The Broken, sembla no anar pel mateix camí hitchcokia que aquesta tot i tractar sobre una noia que abans de tenir un accident de cotxe veu un planeta davant del nostre que resulta tenir còpies de tots nosaltres...



Verbo també té bona pinta tot i que de moment el que he llegit sobre la mateixa la deixa en un punt "inclasificable" que tant pot fer que sigui genial com un desastre... El director té un historial molt bo amb els curts... però ja sabem que els curts del Festival, com a mínim, tenen de tot menys un bon guió normalment... pel que a veure si serà la sorpresa positiva de l'any passat com "THE PERFECT HOST" o el desastre de "INVISIBLE EYES"...


També tenim Attack the Block que seguiria l'estil de SUPER 8 de nens vivint una aventura enmig d'extraterrestres però en que aquests nens són una mica més "bèsties" i es fotaran llenya amb els visitants per dins d'un bloc de pisos... Ja sabeu a corre amunt i avall! ;D



Apollo 18 i Extraterrestres: La primera del director de El Rey de la Montaña que ja vaig veure al Festival i que tot i que era una mica sí però no, tenia moments ben portats de tensió i un intent de donar un gir a la història... La segona partint de que els protas ban bufats i quan es desperten la terra està envaida per aliens pos la cosa ja pinta bé! ;D


I ja només queda parlar del gran evento del divendres 14!!! LA ZOMBIEWALK!!! Que tot s'ha de dir: El primer any hi participaven únicament els més underground del Festival, el segon els habituals del Festival ja també ens vam animar (nosaltres com a Nerd-Zombies!!!) i la cosa ja estava més plena i l'any passat que el tema ja es va desmadrar i es va convertir en una rua de Carnaval a l'octubre... la petamenta que hi havia a Sitges el dia de la ZombieWalk era BESTIAL!!!

Pos total, en un dia de Zombiewalk que s'ha d'acabar fent??? Pos anar a la Marató del Retiro de la Nit + Zombie!!! 3 pelis de Zombies i uns capítols d'un anime japonès sobre zombies pinten molt molt i bé! ;P

Tot i això també recomanar la marató del mateix dia al Prado de "Japan Madness" on pelis estil "Mazinger Z", la 9na adaptació d'un manga molt conegut, uns ninja kids,... també pinten molt i molt bé!!! ;D

I bueeeeeeee que amb tot això ja tenim molta feina per fer cròniques tots aquests dies!!! PEL QUE FESTIVAL A TOPEEEEEEEE!!! ;D

Mêlée Island: El Retorn!!! (Sí! Per tercera vegada...)

Tweet

Bue bueee bueeeee!!! Ja pensàveu que el blog es quedava al limbo eh??? ;D La veritat es que entenc perfectament que ho poguéssiu pensar perquè la "aturada" ha estat excessivament llarga... (penseu que aquesta entrada l'estava fent abans del tema del Drac) i si faig revisió de la meva teoria ja exposada en el blog sobre els "bucles-vitals" aquest cop el blog no l'ha complerta perquè la cosa s'ha allargat massa... però bueee!!! La cosa es que això és EL RETORN DE MELÊÉ ISLAND DE NOU!!! ;D

Detall de Mêlée Island, com sempre de nit! ;D

I suposo que us preguntareu quina és la raó de l'aturada i el cert es que mirant endarrere no es que hi hagi cap detall puntual que marqui el perquè vaig deixar de postejar... Sí que és cert que l'entrada que em tocava era la 2na de la GUIA DE VIATGES sobre POLINÈSIA i és una entrada realment que dona feina perquè no és un lloc tan conegut, ni fàcil d'anar-hi i toca explicar bastant i perquè al març ja em va tocar començar a fer feina de Corpus i això novament m'ha portat mooooolta feina... Però bueee amb lo maca que va quedar la catifa (òbviament i de lluny la millor com ja sabeu), gràcies a l'esforç de moltíssima gent! Vaig contar que implicats en la realització de la mateixa hi han gairebé 50 persones vinculades... BRUTAL!!!

I la festa en sí també va anar molt bé, per tot lo complicat que se'ns havia posat el tema... ;D



Apart d'això i com ja podeu imaginar també tenia feina en preparar el viatge de l'estiu del que ja hem tornat... joeeeeeeee!!! Jo vull tornar a marxar!!!!!!!!!!! ;D Pel que us avanço que hi haurà també GUIA DE VIATGES SOBRE EL FAR WEST!!! Sí Sí!!! Hem fet de Cowboys per les llanures, entre els Mittens, cactus,... contemplat i caminat d'adalt-abaix (literalment) el Grand Canyon del Colorado, jugat la pasta a Las Vegas, fet de Boy-Scout/Cucamonguero per Yosemite/Sequoia Park i pel•liculejat tot el dia per San Francisco!!! En realitat hem fet tot això en ordre invers del que he posat... però bueee que el viatge GENIAL GENIAL GENIAL!!! ;D Pel que espereu una nova GUIA DE VIATGES BRUTAL! ;D I sí... avanço més amb els viatges que faig que amb les guies... XDDDD Però ja m'està bé! jurjurjur!

Bueeeeeeeeeee!!! Que aquesta entrada és principalment per dir que no us penseu que aquest blog ha "tancat la paradeta!" que amb el que em va costar posar a to el disseny això no es pot tancar tan fàcilment, i que a més a més estic content que el blog ha seguit tenint moltes visites durant tot aquest temps, sobretot per consultar les Guies de Viatges de Formentera i Irlanda! ;D

I apart d'això sí que volia aprofitar aquest retorn i aquesta entrada per parlar d'una de les moltes coses genials que vaig poder veure als EEUU, i en realitat una de les que tenia marcada com "IMPRESCINDIBLES" des de feia molt temps... L'espectacle del Cirque du Soleil: LOVE. Pels que no el conegueu us indicaré que fa 5 anys que es representa ininterrompudament al teatre del Hotel: THE MIRAGE, i que és un espectacle basat completament amb els Beatles!!!

Jo ja feia temps que sabia que el feien i esperava amb impaciència: 1- Que el comencessin a realitzar per arreu del món (i a veure quan venia a Barcelona) o 2- Que jo anés a Las Vegas! Al final ha sigut la opció 2 i després d'haver estat a Las Vegas he entés que la opció 1 mai es donarà...

Us explico:

A Las Vegas els hotels del Strip tots tenen un espectacle central que li reporta moltes visites, els més destacats són 7 (síii 7!!!) espectacles del Cirque Du Soleil, DIFERENTS, i que aquí no hem vist mai perquè només estan allà i són fixos de Las Vegas, també hi han cantants (quan vam anar hi havia la Celine Dion al "Caesar Palace") i alguns altres espectacles igualment espectaculars com el Le Reve al Wynn! Tooootal! Que la cosa es que cada hotel té una zona específica on hi té ubicat el teatre, i aquests són brutalment grans!!!

I com que el "Show" hi estarà ubicat durant anys es poden permetre el luxe de crear uns espectacles bestials on els efectes i el que succeeix amb l'escenari fa impensable de que es pugui exportar en una gira mundial, ja que l'estructura que necessita és impossible de muntar i desmuntar com veiem en els altres espectacles del Cirque du Soleil que venen per aquí (Alegria, Kidam, Saltimbanco,...).

Pos bé! Que l'espectacle de LOVE és BRUTAL!!! Heu de deixar a un costat el coneixement previ que tenim del Cirque du Soleil de que van realitzant actuacions independents i entremig algun detall "circens" per distreure al personal... Aquí tot passa a la vegada, l'escenari s'omple de gent i ja no deixa d'estar ple fins que s'acaba (i a més a més no hi ha pausa). I com us comentava tot són plataformes que s'obren, es tanquen, ara hi apareix gent, ara s'hi tiren, ara audiovisuals des d'adalt...

I sobre el contingut doncs va superar tot el que podria haver esperat... La obra va passant per la vida dels Beatles mitjançant les seves cançons, amb l'audio original remasteritzat i tractat pel productor George Martin (que ja produïa al grup) i amb la representació en viu i amb tot de detalls d'una plasticitat bestials de les seves cançons... Buaaa es que només pensar-hi ja em moro de ganes de poder-ho tornar a veure... A més a més la selecció de les cançons va ser P E R F E C T E!!! Es notava que està realitzat amb l'ajuda dels ex-components dels Beatles, familiars i productor...

Així trobem que es comença explicant la història de post-guerra de l'Anglaterra dels anys 40 (on van néixer els Beatles) amb "Eleanor Rigby", es posa en escena la meva cançó preferida "A day in the life" (moment indescriptible com es pot representar de forma visual amb tanta màgia una cançó com aquesta...), "Being for the Benefit of Mr. Kite!", la versió "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (Reprise)" que apareix en el mateix Sgt. Pepper's amb el ritme més pujat,... I un dels detalls que em van deixar flipadissim: Un "I am the Walrus" on un dels components representava a l'Eggman fent amb moviments de ball-gimnàstics la representació musical de la cançó... BRUTAL!!! De debò mai hagués pogut pensar que es podria "bodytzar" una cançó així!

En fi... que veieu que va ser un dels punts més que destacats del viatge... però n'hi ha molts més!!! ;D Pel que seguiu visitant el blog que les Guies de Viatges s'han de posar al dia! ;)

La Restauració del Drac de Sitges... o el que és el mateix: Com carregar-se tota la història d'una figura emblemàtica!!!

Tweet

I EL BLOG ESTÀ DE TORNADA!!! ;D Què??? Us pensàveu que això ja estava tancat eh??? ;D Pos nor! La cosa es que la teoria dels bucles-vitals no ha acabat de funcionar i no he pogut fer cap entrada des de fa gairebé 5 mesos...

Us he d'informar però que ja fa uns dies que tenia una entrada de "El Retorn del Blog" mig-preparada però els aconteixements fan que passi aquesta pel davant...


I es que sí, aquest any per si ja de per si no tingués prous problemes la Festa Major (i com cada any hi han molt poques ganes-actituds de que es solucionin...) aquest any n'afegim un altre... I es que per mi la base de tota la Festa Major són exclusivament els Gegants (els Cristians òbviament) i el Drac! Primer de tot perquè són elements independents dels individualismes cutres del poble, o sigui, tu veus ballar als gegants o al drac, no al tal o al qual que estan adins realitzant una tasca que hauria d'ésser en tots els casos de la festa sense personalismes...

I segon i més important: Si tens una Festa Major amb tots els balls però sense els gegants ni el drac, ni es Festa Major ni és res, no valdria la pena ni de mirar, contràriament una Festa Major únicament amb els Gegants i el Drac té la mateixa "força, il•lusió i esència" que una festa amb tots els balls! ;)

En fi! Que ja s’entén el valor que em representa el Drac i per desgràcia d'aquests records, vivències, sentiments,... ja no en queda res, perquè resumint, s'han carregat més de 60 anys d'història del Drac en una mal entesa "restauració"...

Anem per parts: El Drac com sempre i de fa molt que està "tocat", fins aquí tots d'acord, se li havia de realitzar algunes tasques de manteniment, fins aquí tots d'acord... Però a partir d'aquest punt trobem l'error GARRAFAL en el que ha caigut l'Ajuntament, el Consorci i qui més estigui pel mig... Al Drac se li havia de fer UNA REPARACIÓ NO UNA RESTAURACIÓ!!!

És que el concepte inicial ja és el principal error!!! El que representa una restauració és tornar a situar un element (normalment pictòric-arquitectònic) en el seu estat inicial de la manera més fidedigne possible. Però el problema es que això es realitza en elements artístics que estan realitzats per ésser contemplats i no modificats en el temps... I AQUEST NO ÉS EL CAS D'UN ELEMENT DE BESTIARI DE FOC COM EL DRAC!!!

Es que és absurd!!! El Drac es va crear per tirar foc! No per posar en un museu per ésser contemplat! Algú es pensa que els sitgetans del 1922 estaven gaire preocupats per si el dibuix era així o aixà¿? NO! Perquè ja sabien que es modificaria, que potser el drac es trencaria, que potser li afegirien coses... o que potser el fotarien a la basura com li va passar a l’anterior Àliga (“La Gallina”).

Que va deixar els plànols, maqueta, colors,... l'autor per mantenir-lo¿¿¿??? NOOOOO! Perquè no era la finalitat del mateix!

Tot el contrari, el drac amb els anys i com la FESTA MAJOR, per molts que alguns friki-folkis (gran gran paraula que vaig sentir fa poc!) es neguin a acceptar, ha anat canviant i així ha de ser amb el pas dels anys! I primer el drac tenia cua de peix i després volien posar foc a la cua i li van fer un afegit abaix, que posteriorment es va anar integrant definitivament amb la cua enlloc de ser un "pegote", i va caure (I TANT si va caure el drac per terra amb els anys!) i el van anar "rebossant" i incrementant el seu tamany amb les reparacions... i era més baix i ara és més alt i la faldilla no toca a terra... I Sí!!! L'han pintat de moltes maneres diferents en tota la seva història... i com diuen els Manel: I NO PASSA RES!!!

Però el que s'han oblidat de contemplar i valorar es que tots aquests anys, incidents, petits canvis, colles diferents, èpoques de poca valoració del folklore popular, èpoques de sobre-saturament del tema amb els friki-folkis per tot arreu,... han fet que els canvis en el Drac s'hagin anat valorant i modificant a partir de tots els filtres que ha anat passant la figura respecte la opinió dels sitgetans, i si el darrer disseny (escates vermelles i grogues sobre fons verd) porten més de 35 anys sense modificació i sense CAP TIPUS de veu que demanés el canvi serà perquè finalment el poble de Sitges havia trobat una identitat característica del Drac, igual que la seva forma modificada... I això hagués seguit evolucionant i d'aquí 30 anys el Drac tampoc seria el mateix però pels sitgetans del 2050 seria el Drac com ha de ser i com se'l sentirien propi.

Però enlloc d'això s'ha decidit caure en l’esnobisme de la "Restauració"... pensant que tenim una peça d'art entre mans (que després cremarem i colpejarem...) i destrossant tota la història que la figura havia acumulat els darrers 89 anys...

Perquè abans de sentir tots els friki-folkis defensant que si era abans era així i blablabla... anem a veure a què retornarà el Drac...



Aquesta fotografia és de l'estrena de la Bèstia el 1922, com podeu veure més baix, amb un dibuix molt "patchwork", sense referències dels colors òbviament, i fins i tot de si l'altre costat era igual... o potser era llis¿¿¿??? XDDD Com podeu veure no té el final de cua "actual" i fa forma de cua de peix...



Aquí ara veureu una foto del 1940... i el drac ja no té res a veure amb el del 1922... Com podeu veure ja s'ha passat a les formes circulars (probablement amb el blau com a color predominant) i la cua ja no és la de peix, a simple vista dona la impressió que s'ha tallat i sembla que ja té un punt de foc darrera... Apart hem de tenir en compte que si en temps de la República ja no es va sortir en una Festa Major, i tampoc per la Guerra... el Drac no va conservar el seu disseny original ni 14 anys... Us recordo que l'actual verd en porta més de 35 (i estic tirant molt curt...).

Però seguim amb altres fotos...





Ooooh!!! El 1946 ja ha tornat a canviar el disseny del Drac, ara amb un color més fosc i uns punts de color... I atenció!!! El 1948 ja tenim un disseny amb "escates" i que a més a més si mireu la cua ja hi té l'afegit abaix de tot perquè les carretilles no s'apropin tan a la part del darrera del drac!





El 1957 i la darrera foto dels Anys 50 (sembla posterior al 57 per l'estat de la cua) el disseny es modifica cap a un estil més de "escates verticals" i si mireu la cua cada cop està més integrada en el disseny global del drac.



I ooooh!!! El Drac el 1963!!! No us sona el disseny¿? Doncs estem parlant que fa gairebé 50 anys que el tenim així!!! Apart les altres modificacions que ha sofert la figura fins l'estat actual:

En resum!!! Si el Drac ha arribat a aquest punt és pels petits canvis i filtres que ha anat passant amb els anys i a dia d'avui tornar al 1922 és la bestiesa més gran que es podia fer amb un element tant estimat per tots els sitgetans!!!

Si no! Us posaré dos altres exemples a veure els pro-restauració com ho podeu rebatre:



L'Àliga es va estrenar el 1984 amb aquests colors que podeu veure a la foto... què? Ja no ho recordàveu no? I durant uns quants anys va anar canviant de color cada any (fet que personalment m'agradava molt perquè li donava l'emoció de veure quin color li posaven cada any, a l'estil del pentinat de la geganta...). Finalment està clar que la colla, i crec que en part el poble, li ha trobat el punt a la mateixa i ja fa anys que va pintada de la mateixa manera... Que s'ha de restaurar i tornar a l'estat inicial¿¿¿???



I ja no parlem del punt principal... ELS GEGANTS! Mireu aquesta foto dels gegants en els seus primers anys i a veure si veieu gaires similituds amb els actuals... Com veieu el vestit del gegant té l'estil d'un Rei Medieval amb tota regla... el ceptre no el porta agafat de cap manera com a l'actualitat (ni l'original ni la còpia...), la Geganta no sembla ni la mateixa de cara, la cintura no té rés a veure amb l'actualitat... i el més important, no digueu que no trobeu a faltar els dissenys de l'Artur Carbonell que porten des de l'any 1955 i que com passava amb el Drac estan TOTALMENT ACCEPTATS PEL POBLE DE SITGES!!!

AIXÍ QUE QUÈ FEM??? Ens carreguem els vestits dels gegants també? Els tornem a la seva mida original de 4'20 i que ningú els pugui aixecar¿? Tornem a fer que les Gitanes siguin homes¿? Aaah! Això no oi? Doncs aquí l'exemple de perquè totes les raons donades pels friki-folkis són únicament excuses per fer una actuació TOTALMENT ERRÒNIA AMB EL DRAC!!!

Que el retornin (millor dit restaurin) al disseny de l'any passat, amb els colors I SOBRETOT L'INCREMENT DE TAMANY que de lluny li dona molta més presència que el disseny que tenia els primers anys on era massa prim... i deixin de destrossar la història viva del poble!

I per deixar constància i per això la pressa en fer aquesta entrada, jo no l'he vist encara, i per això ho vull remarcar, ja que el fet no és que m'agradi més o menys el canvi quan el vegi el dia 21, el fet es que s'han carregat tota la història d'una peça emblemàtica!!!

ES VULGUI O NO... EL DRAC DE SITGES ÉS VERD!!! ;)

Hardware Imprescindible: Disc Dur Extern + SAI (Segona Part) o el que és el mateix: Com salvar les nostres dades i com recuperar-les!!!

Tweet

Bueeee! Avui toca demanar bastantes disculpes per diverses coses... La primera per trigar tant de temps en postejar una entrada i la segona i entenc que la més important perquè aquesta nova entrada no és la segona part de la Guia de Viatges de Polinèsia, que entenc que estàveu esperant... I potser les noves incorporacions (ja som 18 seguidors! Ueeeeeeeeeee!!!) també! Però no patiu que la propera entrada ja serà la Guia sí o sí! ;D

La cosa es que porto uns MOLTS dies que vaig molt de cul amb el hardware... I després de tota la feinada i la que em queda vull aprofitar el blog per postejar-vos una mica d'info sobre tot plegat i així ajuntar-ho amb un tema que tenia per acabar: Els discs durs externs + SAI + Software per fer còpies de seguretat + Software per recuperar dades.

Caos informàtic de fa un any!

Abans d'això vull recordar l'entrada que us vaig fer amb la meva teoria sobre els bucles-vitals!!! I es que es segueixen complint! Ara fa exactament un any postejava l'entrada de: Caos Total! Actualitzant Hardware!!! (situació que podeu recordar amb la foto d'aquí adalt). O sigui que torno a estar en la mateixa situació per la mateixa data, ja que tinc 4 màquines desmuntades a l'habitació!!! Com veieu la meva teoria cada dia agafa més força! Pel que aquí la teniu per si voleu avaluar-la! ;P

Total! Que anem per parts! ;D La primera de les coses a postejar és una mica tècnica però us pot ajudar si us trobeu en la meva situació. El fet es que fa uns dies van postejar en un foro de Hardware (Hard2mano, el que es pot considerar el millor foro de compra-venta de Hardware de tota la xarxa, i del que en formo part) un problema que els usuaris estaven detectant amb els discs durs de la marca Western Digital, concretament els que pertanyen a la branca: Caviar Green.

Aquesta marca els darrers anys ha agafat molta notorietat i és molt fàcil que tingueu discs tant externs com interns de WD. Els Caviar Green concretament tenien la característica de consumir menys recursos (fet molt de moda en el hardware actual donada la potència i consum que agafen alguns components). La cosa està en que em poso a revisar els meus discs i en tenia 4 que es trobaven amb el problema!!! Ja us podeu imaginar la gràcia que em va fer!!! A més a més aquest fet explicava alguns problemes que ja havia detectat però que certament mai vaig pensar que podria ésser per culpa del rendiment del disc dur.

Total! Que fent-vos un resum ràpid el que passa és que el disc intentant reduir el consum "aparca" els capçals cada X segons, el problema es que el disc realitza aquest "aparcament" tantíssimes vegades que augmenta de forma desmesurada el nombre de LCC que podem tenir de forma anual, de manera que arribem amb un parell d'anys al nombre estimat de vegades que pot realitzar aquesta operació un disc abans de "morir-se" mecànicament... O sigui: UNA PIRULA que'pa'que! Total que això els hi passa a TOTS els WD Caviar Green, de manera que haureu de passar una aplicació per augmentar el nombre de segons entre "aparcaments". Per seguir el tema i saber com fer-ho ho podeu fer des d'aquest link.

El segon problema es que un conjunt més específic d'aquests discs tenen un rendiment MOLT POBRE pel que fa a velocitat, convertint-se en una tortura quan parlem de la transacció de dades en volums de 1'5 o 2 TB... Els models afectats són els següents:
- WD15EADS (1.5TB 32MB caché), especialment el submodel 00P8B0 (excepte submodel 00R6B0)
- WD15EARS (1.5TB 64MB caché), especialment el submodel 00P8B0 (excepte submodel 00R6B0)
- WD20EADS (2TB 32MB caché), especialment el submodel 00P8B0 (excepte submodel 00R6B0) * Podeu seguir aquesta info en aquest link.

Com ja podeu suposar pel meu to, jo en tinc dos d'aquests... GRRRR!!! I el pitjor és que WD s'està desentenent del tema i no pots tramitar un RMA. Pel que en resum: NO COMPRAR MÉS WESTERN DIGITAL.

I ara anem per coses més profitoses i es que toca unir diversos temes sobre Hardware i Software que havia tractat en el blog i que ja tenien aquesta finalitat. El fet és que actualment les nostres vides estan a dins d'un ordinador i més concretament, depenen de que aquest no es mori i ens deixi sense res i aquesta opció com veieu és molt més viable del que us penseu, i això es pot donar per diverses raons. Enllaçant amb els temes que ja havia tocat en aquest blog una de les mesures a contemplar és la de la còpia de seguretat de les dades en unitats externes.

Centrant el tema, una màquina pot morir per una pujada de tensió per exemple o perquè tingueu una font d'alimentació genèrica que acaba petant (molt típic si no us heu configurat vosaltres la màquina o en una botiga de molta confiança i que facin bé les coses) de manera que es podria cascar la placa i el pitjor: EL DISC DUR, i si no teniu la còpia externa de les fotos, dades,... us quedeu sense res... Per evitar-ho podeu comprar un SAI que en molts casos i si no feu un ús elevat de la màquina no us surt a compte i per l'altre sí que necessiteu comprar un disc extern per fer-ne la còpia. Per llegir més sobre aquests dos components (i veure quines opcions en teniu) aquí teniu una entrada que vaig fer específica sobre aquest tema.

Sobre els discs externs doncs comentar que a l'actualitat podeu comprar una carcassa de discs de 2'5" (són els discs de portatil, que ocupen menys volum que els normals de pc) més un disc (NO WESTERN DIGITAL, recordeu) de 500gb, tot per 60/70 euros. I ja podeu dormir tranquils sabent que teniu les dades en dos llocs. De la mateixa manera i enllaçant a una altra entrada també podeu tenir enlloc d'un simple disc extern un disc multimèdia que a més de tenir-hi les dades copiades us pot servir com a reproductor de pelis al menjador, i en el millor dels casos podeu tenir un HTPC que és un segon ordinador pensat per reproduir tot tipus de contingut multimèdia a la tele, per llegir més sobre com funciona tot això ho podeu fer en aquest entrada que vaig fer en el blog (i que per cert és de les més llegides del blog).

Ara bé la segona part de la història! ;D Ja teniu on posar les dades i ara la cosa és "Com posar-les?" perquè si féssiu el simple copy&paste l’hauríeu d'executar cada vegada reemplaçant totes les dades i això quan parlem de 200 o 300 gb's de dades pot representar moltíssima estona apart de la sobrecarga que li provoqueu al disc dur i a la xarxa per una cosa que ja teniu feta en gran part. De manera que us recomano un software de backup's (el Cobian Backup) perquè us faci la còpia de manera incremental, o sigui, que el segon cop només copiï els fitxers que o bé no tenia o els que han sigut modificats, reduint a pocs minuts el temps de còpia. Per saber com utilitzar aquest software gratuït podeu llegir una entrada que també en vaig fer al blog i aquí la teniu linkada! ;)

I bé, ara ja tindríem el tema resolt pel que fa a fer la còpia, de manera que no ens hauríem de trobar en la situació següent (però que la gent no s'hi para de trobar): si l'ordinador fa un soroll de clavar-se (escoltes de tant en tant un CLAC-CLAC), a vegades arranca i a vegades no, us dona pantallassos blaus de tant en tant, cada cop va més lent,... o sigui una mica de tot això unit, (tot i que poden ser moltes altres coses) teniu números de que el disc s'estigui morint... En el cas que us passi això o que us carregueu una partició o que borreu una targeta de memòria de la càmera de fotos/pendrive,... podeu utilitzar diversos softwares de recuperació de dades. Per saber com utilitzar-los aquí us deixo un link a una entrada que vaig fer sobre aquest soft en el blog.


Tot i així indicar-vos que recuperar dades d'un disc que s'ha mort totalment és bastant més complexe i en molts casos necessitareu aplicacions bastant més potents. Una de les últims opcions que tindreu per recuperar el disc i podeu treure les dades abans de tirar-lo a la basura serà la d'utilitzar el famós HIREN'S BOOT CD, un cd autoexecutable que porta moltíssimes aplicacions potents i específiques per recuperar la màquina en totes les seves variants! ;) Per baixar-vos aquesta aplicació o podreu fer per p2p o torrent, i buscant el link en pàgines específiques com Puntotorrent. Per saber com utilitzar aquests dos programes també us deixo aquí els dos links de dues entrades que vaig fer també en el blog: P2P (Emule), Torrent Entrada1 i Torrent Entrada2.

I després de tot això us estareu preguntant perquè finalment m'he decidit a unir-ho en aquesta entrada... Doncs el fet es que dels 4 discs durs un estava en un Reproductor Multimèdia (del que us he de parlar en la segona part de l'entrada sobre els HTPC) que vaig haver de desmuntar, l'altre en el HTPC (que us he de mostrar també en aquesta segona part que he de fer), l'altre en una unitat externa que utilitzo com a còpia de les dades i l'últim de la meva màquina.


Apart tinc un altre pc on es va morir la font d'alimentació i tot i que era bona sembla que ha afectat a la placa (però per sort els discs i la resta de components estan bé) i també tinc un disc dur d'un amic que se li ha mort i amb el que m'hi porto pegant uns quants dies per aconseguir rescatar-li uns 50 gb's en fotos!!! Que no té guardats enlloc més que allà a dins i el disc us puc assegurar que està xungo xungo!!!

De manera que ja us podeu imaginar com es poden complicar les coses informàtiques fàcilment... Pel que us recomano que llegiu les entrades que us indico i feu-vos un favor (a vosaltres i a l'amic informàtic) i no us jugueu a perdre mitja vida perquè per una raó o altra es casqui el vostre disc dur... ;D

Per cert, i per si serveix com exemple jo tinc les dades replicades en 3 discs diferents: la torre, l'HTPC i el disc extern i encara tinc una semi còpia en un disc d'una altra casa... ;D Pel que A REPLICAR!!! XDDD

La propera entrada, ara sí, a gaudir de les fotos i de la preparació del Viatge a Polinèsia!!!