I seguim amb les cròniques del Festival!!! ;D
Aquesta vegada amb el que és la nova recreació cinematogràfica sobre la única obra llarga de l'Oscar Wilde: DORIAN GRAY.
Per si no heu llegit el llibre la història ens explica la vida d'en Dorian, un jove de 20 anys, que acaba d'heretar una peazo de fortuna del seu avi a qui fa temps que no veia i que de petit el maltractava... El Dorian seria el típic "bon nen" però pardillo i que amb molt poc temps comença a ésser embaucat per un altre ricatxo-sobrat que li comença a menjar el cap amb el que segons ell és la manera en que hauria de viure: Gaudint sempre del plaer màxim... Pel que el jove protagonista passarà de tenir una novieta amb qui es vol casar a deixar-la i anar de prostíbul i orgia cada dos per tres... Apart d'estar tot el dia fotent-li al licor que da gusto... XD
A tot això un amic comú que és pintor li fa un retrat al Dorian el qual comença a tenir canvis en la pintura per cada cop que ell fa o sent algun tipus de remordiment, o mal sentiment... De manera que tots els canvis que hauria de patir el protagonista únicament els pateix el retrat i ell queda inalterable durant els anys... Vamos el que tots voldríem: tenir SEMPRE 20 anys! ;P
Sobre la pel•lícula en sí, comentar-vos que està dirigida per Oliver Parker qui ja ha adaptat 2 altres històries d'en Wilde. El protagonista Ben Barnes la veritat es que està una mica fluix ja que si alguna cosa li falta a la pel•lícula és donar-li més força a la història de base i es que el protagonista abandona la seva innocència i voluntat pels plaers que li posa la vida davant de la ma... O sigui, faltaria potser alguna escena en que s'aprofundís més amb el dilema moral que el protagonista ha d'afrontar...
Tot i així la pel•lícula es deixa veure molt bé, aconseguint un aire pausat i fosc d'un Londres molt Gothic i amb un Lord Henry Wotton a qui estàs odiant des del primer moment en que apareix en escena...
Un resum de la peli és una genial frase d'en Basil (el pintor) a en Dorian sobre el Lord Henry: "No et creguis tot el que diu, ni ell ho fa".
I com a últim detall destacar que al veure la peli em va venir al cap un dels cartells del Festival de fa anys que no sabia a què feia referència... i ara ja ho entenc! Aquí el teniu:
Cartell del Festival de l'any 1989. Amb una imatge de la peli "Dorian Gray" del 1945.
Demà començo la recta final amb molt bones pelis, la primera: Carriers. No us ho perdeu! ;D
Aquesta vegada amb el que és la nova recreació cinematogràfica sobre la única obra llarga de l'Oscar Wilde: DORIAN GRAY.
Per si no heu llegit el llibre la història ens explica la vida d'en Dorian, un jove de 20 anys, que acaba d'heretar una peazo de fortuna del seu avi a qui fa temps que no veia i que de petit el maltractava... El Dorian seria el típic "bon nen" però pardillo i que amb molt poc temps comença a ésser embaucat per un altre ricatxo-sobrat que li comença a menjar el cap amb el que segons ell és la manera en que hauria de viure: Gaudint sempre del plaer màxim... Pel que el jove protagonista passarà de tenir una novieta amb qui es vol casar a deixar-la i anar de prostíbul i orgia cada dos per tres... Apart d'estar tot el dia fotent-li al licor que da gusto... XD
A tot això un amic comú que és pintor li fa un retrat al Dorian el qual comença a tenir canvis en la pintura per cada cop que ell fa o sent algun tipus de remordiment, o mal sentiment... De manera que tots els canvis que hauria de patir el protagonista únicament els pateix el retrat i ell queda inalterable durant els anys... Vamos el que tots voldríem: tenir SEMPRE 20 anys! ;P
Sobre la pel•lícula en sí, comentar-vos que està dirigida per Oliver Parker qui ja ha adaptat 2 altres històries d'en Wilde. El protagonista Ben Barnes la veritat es que està una mica fluix ja que si alguna cosa li falta a la pel•lícula és donar-li més força a la història de base i es que el protagonista abandona la seva innocència i voluntat pels plaers que li posa la vida davant de la ma... O sigui, faltaria potser alguna escena en que s'aprofundís més amb el dilema moral que el protagonista ha d'afrontar...
Tot i així la pel•lícula es deixa veure molt bé, aconseguint un aire pausat i fosc d'un Londres molt Gothic i amb un Lord Henry Wotton a qui estàs odiant des del primer moment en que apareix en escena...
Un resum de la peli és una genial frase d'en Basil (el pintor) a en Dorian sobre el Lord Henry: "No et creguis tot el que diu, ni ell ho fa".
I com a últim detall destacar que al veure la peli em va venir al cap un dels cartells del Festival de fa anys que no sabia a què feia referència... i ara ja ho entenc! Aquí el teniu:
Cartell del Festival de l'any 1989. Amb una imatge de la peli "Dorian Gray" del 1945.Demà començo la recta final amb molt bones pelis, la primera: Carriers. No us ho perdeu! ;D
No comments:
Post a Comment